.

PER UNA FAÇANA LITORAL DIGNA,

NO A L’N-II. C-32 GRATUÏTA!


Els temps estan canviant. Ja fa molts anys que els temps estan canviant. Les últimes actuacions de la Direcció General de Carreteres ens ho va demostrar. Semàfors, rotondes i murs de contenció han proliferat durant aquests últims mesos. La intenció era bona: reduir la sinistralitat d’aquesta maleïda carretera. Els temps, aquesta últims mesos, han canviat però la vella Nacional II continua allà de sempre. Diuen que ara és menys perillosa, potser sí, però continua sent una muralla insalvable. Ha canviat de responsables. Si abans era l’Estat, ara és la Generalitat. Ens és ben igual que li canviïn el nom i en lloc de Nacional II es passi a dir l’Autonòmica 1714. Als nostres ulls, ens allunya igual del nostre mar i, més o menys maquillada, continua sent una paret impossible de saltar, una interferència que ens allunya del nostre mar, com si fos una desgràcia inevitable imposada per la pròpia natura. No. Aquesta carretera és una herència històrica a eliminar per sempre.

Després de les últimes desgràcies, quan l’evidència ho va ser encara més, ens van pacificar la carretera. Van fer en pocs mesos allò que feia anys s’hauria d’haver fet. Això sí: ho van fer de la manera més democràtica possible: sense dir res a ningú, sense que ni els ajuntaments sabessin ben bé què estaven fent a la seva façana marítima. Tot d’una ens vam trobar un mur de formigó i un rosari de rotondes més que discutible. Amb aquestes actuacions, la pacificació del trànsit, deien, era un fet. Potser els semblava que d’aquesta manera el problema ja estava resolt. No. Potser han pacificat la carretera, però a nosaltres no ens han pacificat. I no ens han pacificat perquè no ens han entès o, el que és pitjor, no ens han escoltat. Aquest no era l’objectiu que teníem.

Aquesta via, ens diuen, ara és més aprop de nosaltres. Ja no és una Nacional. Ara és competència del govern del nostre país. Les decisions ja no es prendran a cinc-cents quilòmetres de distància. Ara, ens diuen, tot quedarà més aprop. Amb una mica de sort, a una vintena de quilòmetres. No en tenim prou. Es prenguin on es prenguin les decisions, no podem acceptar la pervivència d’una muralla d’asfalt que ens separa del mar i malbarata el malbaratat paisatge dels nostres pobles costaners.

Els entesos, concentrats en el tema, continuen estudiant molt. Els gestors, amb el front ple d’arrugues a causa de l’esforç, continuen fent anar la calculadora. Els polítics amb capacitat decisòria continuen sent bones persones amb una capacitat innegable per somriure. Els que no hi entenem, els que tenim negada la informació veritable de la cosa pública, ho veiem molt més clar. Perquè és evident. Perquè fa molts anys que ho sabem: volem veure, viure i sentir la nostra platja i el nostre mar i per això, exigim la desaparició d’aquesta carretera i la gratuïtat de l’autopista C-32. Allà hi tenim l’alternativa més raonable, fàcil, ràpida i senzilla.

I si la proposta no els convenç, un altre dia parlem d’urbanisme i de planificació territorial!

Continuem dient No a aquesta carretera. Continuem reclamant l’autopista C-32 gratuïta!

Ens farem sentir les vegades que calgui!!