Aquest matí de diumenge, la ciutadania s’haurà tornat a mobilitzar a l’N-II Hauran convertit una vegada més aquesta carretera en el que hauria de ser: un passeig que ens permeti gaudir de la proximitat del mar. Malgrat les últimes promeses de la classe política, res no fa pensar que aquesta carretera sigui aviat el que es reclama. Hi ha prioritats que no ho permeten, diuen. Una comarca tan densa necessita vies de comunicació que faci possible el desplaçament d’aquesta mateixa ciutadania que avui reclama un passeig marítim. Potser sí. La pregunta a fer seria, aleshores: com és que el Maresme té problemes de mobilitat? La resposta és senzilla: perquè té molta població i és molt densa. Una altra pregunta: Qui l’ha feta tan densa? Amb quins permisos administratius s’ha permès aquesta densitat humana? Qui n’ha tret un profit directe de la massificació dels municipis? Qui hauria, doncs, de fer-se’n responsable? A partir de quina planificació prèvia hem arribat a la saturació actual? El disbarat que s’havia denunciat durant dècades ara resulta que ens agafa per sorpresa i sense responsables. L’argument principal per qüestionar un passeig marítim és el de la mobilitat. En Manuel Mas ho va dir ben clar fa pocs mesos. No caldria, doncs, a més de continuar exigint-lo, reclamar una política urbanística seriosa que, a més de planificar el futur, tingui la capacitat de reparar allò que la històrica especulació urbanística ens ha desgraciat?

.

Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.