A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.DOS (o tres) I CANÇONS. BRUCE SPRINGSTEEN.
Diluns vinent, dia 9 de juny, de 6 a 7, Ràdio Premià de Mar emetrà una nova edició del programa "Dos i cançons". En aquest cas, TRES I CANÇONS. En Jordi Pascual, jo mateix i, sobretot en Carles Soler, parlem del mite dels mites, del vivent dels vivents, de l'energia en majúscula, de la veu nasal per excel·lència (amb el permís d'en Leonard Cohen), de l'energia feta cant, suor i espectacle: Bruce Springsteen. El disseccionem en una conversa a tres. Un misteri de les emissores locals, una aventura que, al llarg de quasi una hora, parlem, comentem i sentim cantar aquest mite que, d'aquí a quatre dies, tornarà a ser a Barcelona. Un especial entre els especials. Tot s'ha de dir, però; mai no he tingut el plaer de contemplar-lo en directe. Estic convençut que deu ser l'espectacle inoblidable que imagino que és. Què deu tenir, aquest monstre que ens visita de tant en tant?
Un parell de dies després de ser emès el programa, el podreu escoltar i fins i tot descarregar-lo durant un parell de setmanes a l'adreça que posaré després dels dos punts:
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Toni dijo
Pel que diu, pel que fa, i sobretot, com ho diu i com ho fa. Va de persona normal i sempre somriu, i és crític amb el poder i sensible amb els oprimits. Les seves lletres són punyents i directes, però a més connecta molt amb els sentiments dels mortals.
Diuen que li agrada tant Barcelona, perquè a banda de que la gent el deixa "força tranquil" pel carrer, va ser quan es va liar per primera vegada amb la seva dona, la Patti, al concert del Camp Nou del 89. I té un punt de nen bo entremaliat que agrada molt. A més, continua tenint un dels millors culs del circuit rocker anglosaxó.
Algú que parla en català als seus concerts també denota sensibilitat. Als EE.UU. l'anomenen el poeta dels proletaris, i la interpretació que va fer d'"El Raïm de la ira" amb "The Ghost of Tom Joads" quan els EE.UU. va endurir la frontera amb Mèxic fou una petita joia, a banda de necessari. Ah, i va recuperar la E Strret Band quan alguns dels seus membres tenia greus problemes econòmicsEspero escoltar Born to Run al Camp a tota velociat. Barça i Bruce alhora, uoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!
3 Junio 2008 | 10:17 PM