APOLOGIA DE LA LECTURA ESCRITA SOBRE PAPER
Durant tota aquesta setmana TV3 fa una programació especial sobre la lectura. Sobre la promoció de la lectura. Sobre la promoció de la lectura escrita.
És d'agrair que una iniciativa com aquesta no coincideixi amb l'època de sant Jordi. També és d'agrair que es pensi i es vulgi difondre a través dels mitjans àudiovisuals una activitat aparentment cada dia més obsoleta com és la lectura.
Tothom està d'acord en què llegir és imprescindible. El que és curiós és descobrir que, concretant, ningú no sap exactament quina és la seva utilitat concreta. Espero i desitjo que tot aquest esforç no sigui només per fer pujar la corba de les estadístiques de lectura del país o alguna cosa semblant que s'acabi traduint en allò que sempre mereix una lectura absolutament atenta: les xifres, els números i els percentatges que ens diuen com és la realitat en xifres.
La lectura té un prestigi innegable. Quasi tothom hi estaria d'acord. Té un prestigi tan gran que no tothom es veu en cor de fer-se'n partícep. El cas és que recordo desenes de campanyes per promocionar la lectura (la lectura dels llibres de papers, impresos en tinta i tot allò). També recordo mil arguments en forma de falca publicitària que ens volen convidar a llegir: Llegir ens fa lliures. La lectura ens fa créixer. Llegint parlem amb els nostres morts. La lectura és l'aliment de l'ànima. Llegir ens fa tolerants. Tòpics més o menys ben trobats però que podríem desmentir un a un de manera seriosa i, en algun cas, fins i tot tràgica. És evident que llegir és imprescindible per sentir-nos mínimament persones, però no és garantia de res més. I pels que tenen la barra de proclamar que "llegir és divertit", que no s'oblidin de dir que aquesta diversió exigeix un esforç que potser no tothm està disposat a fer.
Per això vull col·laborar amb la iniciativa de TV3 i aportar el meu lema. La intenció és la de tots, convèncer els analfabets funcionals que llegir val la pena i que llegir vol dir saber llegir i saber entendre el que es llegeix. Això és un altre tema, però.
La lectura és com la vida: no serveix per res. I això la fa imprescindible.
Si amb aquesta proclama no ens llancem directament a llegir com a bojos haurem perdut la nostra última oportunitat.
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.