"El 42,9% dels catalans veuen la manca d'aigua com el principal problema de Catalunya, segons el baròmetre de primavera elaborat el mes d'abril pel Centre d'Estudis d'Opinió. El segueixen altres preocupacions com la immigració, amb un 27%. La crisi de l'aigua i el debat sobre el minitransvasament de l'Ebre cap a Barcelona deixen també molt per sota altres temes que fins ara eren prioritaris, segons l'enquesta per a la població de Catalunya, com ara l'accés a l'habitatge o l'evolució de l'economia, que és la primera preocupació de la cinquena part dels catalans."
Cada dia m'agraden més els estudis d'opinió. Sobretot pel que fa als temes generals. Quan parlen de política la cosa em cansa una mica. Tot és opinable, això sí.
No sé ni com es fan aquests estudis ni quina metodologia segueixen. Els sociòlegs són gent tan especial que de vegades és difícil entendre'ls. Ara, si fan estudis, deu ser que han estudiat.
El que m'inquieta d'aquests resultats, quan els diuen per la tele o els veus als diaris, és l'esrany mimetisme que contenen. Curiosament, el que sempre arriba a ser el rànquing de preocupació és allò que al mateix temps podem veure amb més insistència als mitjans de comunicació habituals. I aquí arriba la meva sospita. El resultat d'aquests estudis té directament a veure amb el bombardeig publicitari que, a través de les notícies, hem rebut tots plegats a casa nostra. No serà, aleshores, que les preocupacions detectades pels sociòlegs tenen més a veure amb la publicitat dels mitjans que no pas amb la realitat dels individus?
De veritat que la majoria dels catalans tenen com a principal preocupació el problema de l'aigua? No m'ho crec.
De totes maneres, seria interessant saber si es tracta d'una pregunta oberta o tancada. Però sí és veritat que mentre anava llegint la teva entrada i abans d'arribar a la teva conclusió o insinuació final m'ha vingut el mateix al cap. No em crec que no li preocupi més a la gent el fet no arribar a final de mes. És més important banyar-se? Durant molts anys a andalusia han patit restriccions i no et mors. Espero que això serveixi per a que tinguem més consciència dels recursos que gastem i el fet de fer-ne un ús més raonable.
L'únic que demostra l'estudi, és que la majoria dels catalans, com qualsevol altra majoria de qualsevol altra part del món patim una important falta de criteri i som de l'última que s'ha dit. Ara és l'aigua, ahir era la immigració, abans d'ahir l'atur, i demà pot ser el terrorisme, la inseguretat ciutadana, el Barça, el chiquili... Només cal que per una notícia dispari el tema. De la resta se n'encarreguen els diaris i els tertulians.
jo crec que la gent contestem les enquestes pensant en termes globals i no personals. Quan hi ha un bombardeig mediàtic sobre aigua, sobre terrorisme, sobre canvi climàtic, sobre el que sigui, treiem la conclusió que aquest tema deu ser important. Quan ens pregunten quin és el problema més gros que té el país, acudim a aquests temes perquè sospitem que si tant surten als mitjans, és que en són d'importants.
Una altra cosa seria si ens preguntessin quin és el problema més important que "tenim nosaltres" individualment.
Una de les característiques de la societat post-capitalista és que hem perdut la capacitat de veure'ns com a part d'un col·lectiu. Els nostres problemes els veiem estrictament en termes individuals. És la disgregació completa, la des-socialització política. La sorpresa que tindríem si veiéssim pulicats els resultats d'una enquesta on que els nostres problemes personals coincidissin amb una proporció altíssima de població, i que per tant els podríem veure com problemes globals, i que per tant podrien tenir una solució global.
És trist, tot plegat.
Ein???. Que és aixó de "... la societat post-capitalista..." que diu el Jordi? Pos no sabie que habiem deixat enrrera aquest model econòmic, serà que com gobernen les esquerres estem en un altre etapa, no?. Vale ja callu..