.
M’apassiona que un govern d’esquerres, d’esquerres d’aquelles bones, per entendre’ns, hagi tingut la valentia de reduir els estudis de batxillerat nocturn. Ja era hora que algú fos capaç de fer una cosa així! A qui se li acut prioritzar l’educació dels pobres desgraciats que, a més de treballar, gosen utilitzar les hores nocturnes, l’hora de mirar la televisió i fer la cervesa, per formar-se? Aquest futur, està demostrat amb xifres i estadístiques ben bones, no és rendible. No es pot fer servir el diner de tots perquè quatre il·luminats pretenguin estudiar fora d’hores.
A més, quan hi ha una alternativa ben clara i eficaç: l’educació a distància. Ara ja tenim internet i, per tant, aquests intrèpids estudiants, ho poden fer tranquil·lament des de casa, sense la molèstia d’un professor que els ajudi a entendre allò que no cal entendre. La solució serà eficaç, segur. Ens estalviarem recursos dels diners que són de tot.
I davant aquesta possibilitat, la d’estudiar a casa a través d’internet, no hi podríem afegir els estudiants diürns que tenen una manera de relacionar-se... alternativa... amb els seus companys i amb els seus professors? Una manera de relacionar-se que els serveis socials ja fa anys ques estudien amb atenció i que massa sovint s'oculten sota un estrany pacte de silenci corporatiu dels docents. Per què no fer passar pel mateix sedàs els alumnes que ocupen places presencials, tant d’ESO com de batxillerat, que probablement no es mereixen, si tenim en compte la seva alternativa manera de comportar-se? O el fet que se’ls escolaritzi de totes totes, fins i tot si estan pendents d’algun jutge, és només un problema estadístic que ajuda a corroborar l'èxit educatiu del nostre país? L’èxit, això sí, és total. Tenim tots els nens escolaritzats i això ens fa un país culte com pocs. Amb aquesta mesura, molts professors hi sortirien guanyant i, no cal dir-ho, molts alumnes també. Si l’ús d’internet propiciés les classes on line per qui no mereix ser escolaritzat de manera presencial potser rescataríem pressupost pels batxillerats nocturns que ara han estat suprimits perquè no eren, diuen, rendibles.
aquest segon tripartit s'ha begut l'enteniment. Els pringats que fan nosturn ho fan per raons laborals i al damunt clatellada, a més , com a ex-alumne nocturn he de reconeixer que aquells horaris permetien una intersecció interessant entre món laboral-escola i carrer molt polièdrica i instructiva. Recordo el meu nocturn badaloní amb la mateixa intensitat que el carrer del Mar, la sala de jocs del costat i el frankfurt del mateix carrer...tot i això, em sembla poc defensable aquesta mesura del tete d'en pascual.
Fa no gaires anys, quan estava més vinculat a l'antropologia de l'educació, ja se sentien veus a la universitat que ens avisaven de la que ens venia a sobre amb la política dels socialistes en educació. Per sort, en el primer tripartit la conselleria va recaure en una persona d'ERC que tenia algunes idees prou clares.
Ara ja no, s'ha acabat la broma. El model educatiu que van imposant, mica a mica, gota a gota, és absolutament reaccionari i va en la línia de formar èlits per una banda i treballadors per l'altra. Les excuses: l'excelència, la competitivitat, la necessitat d'adequar-se al mercat laboral, les teories del capital humà, ...
El destí, inapelable: la societat dual. La maquinària educativa al servei del sistema capitalista.
(de fet, els Maragall i companyia són gent de la èlit, i els Montilla i demés ho seran a la propera generació, que per això porten els seus fills a les escoles on els porten)
Em consta que donada la crítica de les mateixes bases socialistes s'ha decidit mantenir uns quants instituts que el facin, de tota manera penso que el premi a la millor idea de l'Ernest M. és la de fer classes prèvies i exclusives per a immigrants abans de l'escolarització ordinària. Tot plegat no sé en què coi pensen...i una altra el tema de Bolònia...
Em sembla que no té res a veure amb si provenen de l'elit o no. Al meu entendre, és un pas més de la privatització educativa com a còpia d'un model anglosaxó que impera en la unió europea. El tema és que les nostres estructures socials, acadèmiques i econòmiques no tenen res a veure amb els països d'aquest tipus, i quan en Tom Sharpe ho criticava amb el seu fantàstic profe de secundària "Wilt" i es plantejaven tornar a una rigorositat acadèmica i disciplinària, aquí s'aprovava la LOGSE. Per exemple, actualment el 40% de l'alumnat anglès de 16 a 18 anys fa formació professional, i només un 30% dels alumnes majors de 18 anys són universitaris. A Alemanya passa un tema semblant, i a ambdós països les beques són extraordinàries, i les ratio per aula no tenen res a veure amb les catalanes. Aquí, com sempre, anar a remolc d'un centralisme estatal més el poc sentit comú de Conselleria fa que la democràcia hagi deteriorat les classes més desfavorides.
L'esmentada hipòtesi , la intentarem demostrar partint de l'anàlisi d'un aspecte concret, però molt important, de la Dictadura, que és el que fa referència al propòsit de fonamentar gran part del seu projecte polític en desenvolupar una intensa tasca propagandística que havia de servir per transmetre una bona imatge del règim i per inculcar ideologia.
??????
de la mateixa manera que reivindicar matrimonis homosexuals és defensar el matrimoni, demanar escoles nocturnes o diurnes és defensar l'escola.
matrimoni i escola són institucions represives.
visca el maig del 2008!
CAP A LA DRETA I CAP A L’ ESQUERRA
Començo està una mica cansat d’aquestes lamentacions, entre la sorpresa i el victimisme, ( que jo mateix he fet en el passat) que diuen I això ho fa un govern d’esquerres.... !!!!!!!
El doctor ho fa tant en el seu comentari sobre la jubilació d e les pobres infermeres als 70 anys, com amb la supressió de l’ inútil batxillerat nocturn.
Sense entrar en discussions sobre el sexe dels àngels ( què vol dir ser d’esquerres i de dretes) Se m’acudeix una pregunta. Com ho sabem que el govern autonòmic que tenim és d’esquerres. ?
Perquè un porta el nom de socialista? L’altre d’esquerra? i el de més enllà es defineix com eco- socialista ?
Penso que en Jordi l’encerta quan del tema de les èlits.
Una visió “restringida” de la democràcia és aquella que la defineix com un mecanisme pacífic de circulació del poder de les èlits. Això històricament es un gran avanç. No s’ha de menystenir. Fins que es va inventar aquest mecanisme, fa uns dos cents anys, les èlits se succeïen en el govern i en el poder a través d’assassinats, cops d’estat, guerra civil etc. De fet encara a molts països del món ho fan d’aquesta manera, a vegades amb variants més “civilitzades” Nosaltres només fa trenta anys que tenim la democràcia “consolidada”.
Què les èlits no es matin entre elles per ocupar els privilegis que dona el poder ( encara que sigui un pobret poder autonòmic) no implica que hi hagi d’haver cap canvi respecte a les polítiques i a les decisions que prenen cap a la massa que han de governar.
Els manuals clàssics de teoria política ja avisen que l’únic interès que tenen les èlits o qualsevol grup de poder és el perpetuar- se i reproduir-se.
No entenc perquè s’ha agafat a broma o s’ha menystingut que la classe política que va protagonitzar la transició i per tant va entrar a governar, més enllà del seu posicionament en diferents partits polítics, pertanyia a la mateixa èlit i al mateix grup endogàmic. Maragall, Ribó, Raventós, Castells, Pujol, Macià Alavedra, Serra, Roca etc. etc. S’ha repetit moltes vegades que aquests personatges han anat als mateixos col•legits, viuen en els mateixos barris, provenen de famílies amb una posició econòmica similar, de petits o de joves estaven el s mateixos grups etc.
Tot això se sap des de fa més de trenta anys. I ara la èlit ha cooptat als aparaticks dels partits ( Montilla, Gorbacho, Zaragossa, Baltassar, Guillot, Saura etc. ) I els progres tossuts a dir que uns són d’esquerres i altres són de dretes.
Aquella anècdota que algú es va inventar sobre en Serra i en Roca, que varen tirar una moneda a l’aire per decidir quin dels dos es feia dels socialistes i qui es feia dels convergents, és genial. És la millor síntesi de la història de la nostra autonomia. I nosaltres tossuts a voler fer distincions.
La diferència fonamental entre els convergents i els socialistes és que els primers tenen les seves segones residències a la Cerdanya i els segons a l’Empordà. M’agradaria que algun antropòleg espavilat esbrinés perquè aquesta distribució en el territori.
De la mateixa manera que s’han distribuït el territori per passar el seu esbarjo, també s’han distribuït la feina d’una forma exemplar. Una varen elaborar un discurs dirigit cap a la Catalunya profunda, cap els “catalans de tota la vida” i els altres cap els nouvinguts als anys 60. Allò que en Candel en deia “els altres catalans” Uns cap a Vic i els altres cap a Cornellà de Llobregat. I mira que els hi ha sortit bé. Trenta anys repartint- se el pastís de forma amigable. Aquesta és l’essència de la democràcia. Que per repartir- se un pastís, ningú hagi de matar a ningú.
Hi ha hagut alguna imperfecció. El repartiment de la Generalitat s’hauria hagut de fer cada 8 0 12 anys, de forma natural, però aquí els engranatges varen fallar. I el cap de 23 anys semblava que venia un canvi de veritat. Els socialistes, durant tot aquests temps es varen haver de refugiar a la Diputació, fins a convertir-la en una Generalitat paral•lela, o emigrar cap a Madrid, quan han pogut.
Les èlits fan allò que han de fer i allò que la correlació de forces els hi permet. En Jordi també ho apunta. La globalització i els seus derivats té les seves exigències i la profunda fragmentació d’allò que ja no se sap com dir-ne, permet fer moltes coses.
Quan a les infermeres se les amenaça , només protesten elles. No ho fan ni els auxiliars de biblioteca ( que també els hi tocarà d’aquí a un temps ) ni menys els que han aconseguit jubilacions als 50 anys.
Quan se suprimeix el nocturn, només hi ha unes protestes simbòliques.
Quan falta aigua en una zona del país. surten els instints primaris i carlins de tota la resta ( Tarragona, l’Ebre, l’Empordà etc.) El més divertit de la crisi de l’aigua que he llegit és un intent de robatori d’un veí de Sant Cugat per aconseguir l’aigua del xalet del veí i així emplenar la seva piscina.
En fi tenim els que ens mereixem.
L’esquerra i la dreta existeixen, és una força natural de totes les societats, però cal buscar-la en les nostres èlits.
quin debat més rar. la tele fa estralls. jo llegiria els sots ferestecs, abans que creure aquest relat sobre una auca vitalment irrellevant. Un debat rar. l'escola Josep Pla mai m'ha fet gràcia. Prefereixo EL VÍBORA