A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.UNA FESTA CIVILITZADA COM POQUES
Per criticar que no quedi. Si els busquem, trobarem molts motius per desqualificar la festa de sant Jordi. Tot allò tan repetit de la qualitat dels llibres, la poca varietat que trobem sobre les fustetes de les paradetes, la irrupció dels mediàtics que sempre juguen amb avantatge i la nul·la olor de rosa que fan les roses.
Guanyaran, les roses, terreny als llibres en aquest mercat del dia 23? Les roses juguen amb avantatge. Una rosa només obliga a contemplar-la i, en tot cas, posar-la uns quants dies amb aigua. Un llibre exigeix molt més: una vegada comprat cal, si vols que sigui veritablement teu, que sigui llegit. Llegit i fins i tot entès.
Malgrat això, i que el dia de sant Jordi no sigui un dia gaire indicat per comprar un llibre amb certa comoditat, aquesta festa no ha perdut la màgia que ha sabut mantenir durant tants anys. Encara que en senyor Herralde, gran, qualificat i fiable editor, manifesti que "la festa de la rosa i el llibre ha mort d'èxit" i atenent a què els morts no acostumen a ressucitar, continua sent un dia especial en el calendari de la primavera. És una festa que disfruto d'una manera irracional. Pocs anys compro cap llibre. Alguns anys he comprat una rosa. Però és un dia fantàstic per passejar, mirar la gent, repassar les paradetes de llibres com qui contempla per primera vegada allò que ja coneix i anar amunt i avall sense nord mentre van passant les hores.
La festa de sant Jordi és una festa civilitzada com poques. A quin país, a quin col·lectiu humà se li podia acudir combinar una flor i un llibre i transformar-lo en festa grossa? El dia de sant Jordi, si el bon temps acompanya, acaba sent sempre un dia fantàstic.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
http://lescumadeldia.blogspot.com/ dijo
Si senyor. He arribat a comparar-ho a quan celebro anys, mira tú.
És un dia molt empàtic, si la paraula que genera és d'empatia. Comences de bon matí obrint l'ull amb la consciència del dia, prens el café i ja ensumes el tint de la rosa tintada, arribes a la plaça i ja treballen a preu barat, agafes el tren i llisca l'aigua de la costa amb bruma de festa, el centre de Barcelona a les 9 ja està vestida per l'encant. Arribes al despatx i t'envien roses virtuals, envies salutacions i ja apareix algú amb la celofana i el llaç, surt a fer l'esmorçar a la Laie i oh! quin ambient, adolescents, gent gran, gent de comarques..., pel carrer camines homes i roses, dones i amigues... i t'atures a aquella parada tan concurrida i veus que és el Risto Mejide... bé, tot no és perfecte, malgrat que a mí el tipus em cau bé, al costal li demano una signatura al Vicente Verdú, el del catàleg, signa amb personalitat... dins d'una estona tornaré i la festa seguirà com tú molt bé expliques i així m'arriba.
23 Abril 2008 | 02:23 PM