.
La memòria, el record i, sobretot, la nostàlgia, acostumen a tenir mala premsa. Resulta sospitós descobrir persones que no la poden ni suportar. La nostra societat necessita, diuen, mirar sempre cap al futur i no hem de perdre el temps i les energies, diuen, en rescatar del passat tot allò que ja no té remei. No cal arribar al debat sobre la memòria històrica i les fosses comunes que va deixar la guerra civil. Recordar el passat té mala premsa però trobem molts establiments públics, bars, sabateries o restaurants, que llueixen fotografies de grans dimensions que mostren com havien estat en èpoques passades. És un orgull i un reclam publicitari per als seus clients. Malgrat la mala premsa que té el record i la memòria, contemplar imatges antigues d’indrets que podem reconèixer ens agrada i ens ajuda a fer més nostre el paisatge que ens acull. I sant Jordi excita l’edició i la venda. El dia del llibre de Premià de Mar té a punt dues publicacions que no tenen altre objectiu que fixar-se en el nostre passat. "Vivències de postguerra. Infants i joves de Premià de Mar (1936-1960)", escrit per Xavier Traïd i Agnès Céspedes i el tercer lliurament dels DVD’s de “La mirada dels premianencs”, de Víctor Sarabia i Míriam Soms. Dues mostres d’aquesta necessària recuperació del passat. Un exercici, sovint més sentimental que analític, que potser té mala premsa, però que les persones necessitem per sentir que formem part d’algun teixit comú.
.
Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.

Moltíssimes gràcies per l'article Martí. Tot just ara l'acabem de llegir així que haurem de fer mans i mànigues per aconseguir-lo en suport paper.
Gràcies per venir ahir a la tarda, se'ns notava molt nerviosos? Ara ja tornem a ser persones i dimecres muntarem el xiringuito a la Plaça de l'Ajuntament per fer allò que tant ens agrada: parlar de tu a tu... ah si, i per vendre DVD's.
En breu penjarem un post amb els vídeos que vam posar a l'acte d'ahir pels qui no van venir i fragments de la presentació.
Estem molt contents amb aquest doble lliurament... Ja ens diràs què et sembla.
Una abraçada