La biografia mana. I no m'acaba d'agradar passar per un especialista en necrològiques. Però jo, de petit, escoltava Radioscope i la veu que el comandava era inconfusible. A casa, de petit, estava acostumat a escoltar la ràdio. Sempre amb ràdios mai del tot acabades de construir. Semprea mitges. Aparells sense carcassa o amb un sintonitzador improvisat. De vegades--poques--tenies algun d'aquells accidents dels que les normes actuals de la Comunitat Econòmica Europea et vol salvar vulguis o no. Si tocaves l'aparell de ràdio i alguna de presa de terra al mateix temps tenies el privilegi de conèixer de primera mà les qualitats concretes de l'electricitat.
En aquest ambient em vaig enganxar (com a hora d'ara algú ho pot fer amb "El cor de la ciutat" o "Polònia") a un programa que començava saludant les capitals de comarca del nostre país i que parlava, de vegades, un idioma estrany que coincidia amb el meu. El programa es deia Radioscope i que el locutor pronunciava "Raduscop!". Allà, a més de començar a conèixer alguns cantants que m'acompanyarien fins ara, també em vaig aficionar de tal manera a l'humor d'un tal Aladdy que vaig demanr al meu pare que em comprés la biografia del tal nomenat senyor. Encara la tinc. Era un home que semblava content, fidel representant de la bohèmia del Paral·lel, que s'ha fos sota el pes de la història com si no hagués existit, tal com ens passarà a tots.
A Radioscope també feien concursos. I jo vaig participar en un. Em sembla que era de dibuix o alguna cosa semblant. Em va tocar un nino de làtex, que era la mascota del programa i un dia me'l van enviar a casa. Em sentia orgullós del nino i del programa que me l'havia obsequiat. Diria que ja no el tinc, però vaig ser prou prudient com per dibuxar-lo i deixar-ne constància. El dibuixet en qüestió el tinc datat (aleshores ja devia anar per bibliotecari) el 17 de juliol de 1965.
ostres, em porta molts records de petitó al costat de la ràdio, era una descoberta... la famíla davant de la ràdio, l'avi Pagès fumant la seva pipa i escoltant l'Escamilla.
Martí el teu dibuix m'ha fet reviure el perfil d'aquell ninot de goma que inflat i amb un tap crec que a les potes s'apretava i sonava estrident; l'havia conseguit ma mare en aquest mateix concurs de la ràdio, jo era més enana que tú però recordo perfectament aquell home simpàtic, i recordo que quan vaig rebre elpájaru, via correu postal, vaig pensar que en Escamilla personalment havia pensat en mí, exclusivament... en mí i va ser estupenda aquella sensasió ...ahir encara sentia aquest nexe amb el locutor... però tú ets la nata, quina enveja conservar un dibuix del 65! és el que té ser de tota la vida... d'un mateix espai geogràfic.
Per cert, dibuixaves, o dibuixes, molt bé!A més diria que en aquest gall ja hi era un futur home de paraules...el veig, potser ara li sobraria aquest micro, diria...
Esta tal Endora siempre haciendo la pelota al Martí, se nota que le gusta...Yo por mi parte respecto al tema, aparte de rioscop escuchaba Tambor a la una del mediodia con cucarachin multagorda y otros personajes que componian mi universo imaginario mas real que la propia realidad mientras planchaba servilletas para la fonda. I no digamos ya de otros programas que contribuyeron a mi formacion sensual i sexual como los consejos de la señora Francis y asin quedé yo, pero Tambor i Matilde Perico y Periquin, Taxi Key, ummm, eso si era literatura radiofónica. En fin nada que ver con el tomate-tomate de ahora...
rezpuezta:
Querido amigo alan: creo en mi deber aconsejarle una dosis de infusión de valeriana (con 5 o 6 hojitasde la planta basta) y 3 gotas de alcanfor líquido añadidas a la tisana contra su incipiente ataque de celos. Cierto es que Endora libra batallas para aullentar la imagen del Sr. Rosselló de sus sueños pero tiene usted que evitar que su ira vaya a mayores.
En cuanto a sus recuerdos veo que los tiene muy bien archivados, cada uno con cada cual y no hay mejor receta para llevar una buena vida como la servirse bien de ellos.
Suya afectísima,
Sra. Francis