ESPAIS ELECTORALS A LA TELE

.

Em sembla que m’he perdut alguna cosa. Alguna norma prèviament consensuada entre els partits polítics, algun pacte per escrit per modificar la normativa vigent, algun decret que no sabia ha canviat una inèrcia que venia des del principi de la democràcia. Si això ha canviat, per què no poden canviar altres coses en bé de tots sense que un recurs sempre legal ens deixi impotents davant unes normes que, diuen, les hem elegit nosaltres i ens fan lliures?

Ja ho dic. Alguna cosa m’he perdut. Estic poc atent a la realitat. Però, acostumat com estic a mirar la tele d’una manera més aviat passiva, ara que som en època electoral, he trobat a faltar els blocs de campanya electoral que, abans i després dels noticiaris, eren una tradició establerta en aquestes èpoques electorals. Per primera vegada he descobert, per sorpresa meva, que en aquestes eleccions, la propaganda electoral es mescla amablement entre els anuncis de detergents, automòbils i tarifes telefòniques. L’estil dels anuncis polítics també ha canviat força. Ara són més publicitaris i menys polítics, per dir-ho d’alguna manera. Més adaptats al nou context. Si no t’hi fixes gaire passa avall com qualsevol anunci de detergent o de iogurts. És bo o dolent, això?

Com que no confio en el futur, deu ser dolent. Com tantes altres coses que fa anys no gosaven exposar-se directament, ara ja no hi ha cap escrúpol en assumir que no cal dir la veritat; cal persuadir i convèncer. Si acceptem que “ti ets la carretera”, es pot assumir amb la mateixa alegria qualsevol altra frase ben travada. La realitat queda a part. El que hi hagi a sota importa ben poc. I potser té més crèdit un detergent o una beguda isotònica (com a mínim passen algun control de qualitat) que una proclama política que té l’únic objectiu que ja sabem.

O és que els espais electorals ara defenestrats eren, segons els publicistes, excessivament pesats, avorrits i sospitosos de semblar propaganda electoral?

servido por martirossello 3 comentarios compártelo