Ahir ho comentava amb en Jaume. Tres càmeres ens enfocaven i estic totalemnt convençut que el maco era jo. És una moda que tinc la sensació que està arribant a algun zènit. Com a mínim, últimament, m'hi trobo amb molta més ferqüència que fa temps.

Abans hi havia aquell "Hola, maco" de l'Eugenio quan explicava l'acudit del colom que coneixia a la plaça de Catalunya. Encara més abans, i en una intimitat més pròxima, podem recordar el "Maccccco!!!" d'en Jordi Vallès. Ara, però, la cosa és diferent. La parauleta ha proliferat i ha obtingut una nova dimensió.

El primer dia potser em va fer una mica de gràcia i tot, però començo a estar una mica cansat que, quan entro en un bar, posem per cas, en un bar en què no em coneixen de res, el primer que em digui la cambrera o el cambrer sigui, "què vols, maco?". Deu ser que m'he fet gran i exigeixo una mica més de distància. Potser és això. Però quan la qualitat d'un servei, un bar, un restaurant, una sabateria, una xarcuteria o qualsevol altre comerç, es limita a aquest formulisme més aviat repel·lent, és quan crec que, com sempre, continuem anant malament.

No em fa res que em diguin "maco" sempre i quan a continuació em serveixin amb la professionalitat que espero. La meva sospita, així que m'anomenen amb tanta simpatia, és que potser la seva qualitat professional comença i s'acaba aquí.

En fi, no vull acusar a ningú. El que m'emprenya és que també diguin "maco" al client que, després de mi, entra a l'establiment. Això no ho puc suportar.

I tan convençut com estava que el maco era jo!