Quina sensació de vergonya aliena deuen sentir avui els o les que, rigorosos com són, fa anys que, en lloc de consumir el perniciós i natural sucre van optar per la sana i gens calòrica sacarina. Ets al restaurant. T'has pres una sopa de marisc, una cuixa de be i, de postres, un gelat de xocolata. El cafè, si us plau, amb sacarina, que cada dia m'engreixo més! Quin ridícul, senyor, deuen sentir davant d'una notícia com la que avui ha aparegut als diraris.
.
"La sacarina engreixa més que el sucre natural. Aquesta és la conclusió a què han arribat uns científics nord-americans després de fer proves amb ratolins. L'estudi, que publica la revista científica "Behavioral Neuroscience", demostra que els animals alimentats amb sucres artificials van guanyar més pes, més greix i més calories que els que van consumir glucosa natural."
.
No és nou. Fa poc va sortir aquella sorpresa de les taronges. Estàs a punt d'encostipar-te? Menja taronges que porten vitamica C. Doncs tampoc, diuen els estudis dels estudiosos. I ara la transparent sacarina també queda desqualificada. I tan segurs com estàvem d'aquests axiomes mèdics! I si les taronges i la sacarina ens acaben traint,què no faran els sempre confusos i inoperants partits polítics del nostre arc parlamentari i extraparlamentari o, encara més enllà, les dantesques i hiperbòliques religions que, sense oferir res a canvi, exigeixen una fe cega i més malaltissa que la ingesta compulsiva de sucre, sucre amb sacarina, és clar.
El dubte. L'imprescindible dubte davant la broma de la realitat virtual que acabem acceptant com a real.
8 comentarios
Escribe un comentario
Los comentarios están cerrados
« CADA DIA SET | Inicio | ELS BLOGS PERSONALS »

per això és molt interessant que existeixin organitzacions de base dedicades al seguiment dels temes de producció i consum.
Una vegada vaig anar a una conferència on es feia esment a un nou subjecte dins de la societat capitalista: el del consumidor organitzat. Es tractava d'articular una cultura del seguiment, control i denúncia dels abusos propagandísitcs en matèria de consum i molt especialment en el terreny del consum. Diguem-ne que, perduts com estem des de la crisi del subjecte-classe, ja convé que s'articulin els subjectes socials entorn del consum, la qualitat mínima de vida i la cooperació (que és una concreció material del concepte davaluat i estereotipat de "bonisme" de la solidaritat).
Als Estats Units, societat de grandeses i misèries, és notori el paper dels dubtosos/desconfiats en matèria de consum i salut, existeix una densa xarxa d'organitzacions, algunes a escala de barriada, dedicades a plantejar aquests dubtes. Aquesta cultura del dubte permet articular campanyes que en molts casos han fet forat (fins i tot han incidit en els grans grups farmaceutics o de menjar/basura)...
Una cosa diferent és, però, que tinguem més o menys ganes de ser part relativament activa d'aquests "nous subjectes". Tot i això, el sol fet de plantejar la categoria moral del "dubte", ja indica alguna cosa i podem dir que és una constitució (almenys enunciativa) d'aquest subjecte...
o sigui que, gràcies Martí per dir "negre sobre blanc" que això del "gat per llebre" és almenys un tema que planteja "dubtes".
(no m'interessa el debat sobre "les ganes" de participar de les coses "públiques", pertany a l'esfera personal com "la fe"). Tot i això, vagi per davant un "vell principi": socialitzar el dubte, l'excepticisme i l'emprenyament, pot generar coses interessants: elevar el nivell de percepció del caos, interrogar el caos, eixamplar la resposta i...decididament fer el que feien els clàssics: prendre els carrers i les cases.
Que no ens venguin gat per llebre!
si retallo i enganxo l'article del senyor Martí i el comentari del senyor jtatiangel, en resultarà una peça molt digna de figurar en els diaris doncs estan molt ben fetes
ESTÀ BÉ...LA SACARINA ENS POT PORTAR A PLANTEJAR UNA CADENA DE DUBTES I UNA CADENA DE LLUITES...MOLA!
Caldria clarificar alguns detalls. La sacarosa NO és glucosa. La sacarosa (o sucre de taula) és un disacàrid, és a dir, una molècula formada per la unidó de dos monosacàrids. En el cas de la sacarosa es tracta d'una molècula de glucosa i una de fructosa.Pel que fa a l'estudi, el que sembla que passa és que les rates que prenen el iogurt amb sacarina s'atipen menys i, per tant, mengen més. No estic gaire segur que aquest tipus de comportament sigui el mateix en un ésser humà, que fa servir sacarina perquè intentant perdre pes.
10 |jordi13/02/2008 12:46:30
Caldria que les autoritats sanitàries i dels de consum féssin un comunicat públic per tal que la gent tingui clar què ha de fer.
9 |carmina13/02/2008 12:43:01
Donç jo porto molts, molts anys, prenent sacarina, i no m'he engreixat un gram.
8 |tramuntana13/02/2008 10:57:52
He buscat l'article original: http://www.apa.org/journals/releases/bne-feb08-swithers.pdfAquí el que explica és que les rates alimentades amb iogurt que portava sacarina, ingerien més quantitat de menjar i cremaven menys energia en forma de calor. Això provocava que acumulessin més greix que el grup de rates alimentades amb iogurt i sucre.
Doctor, aquesta vegada el teu entussiasme per llançar els vells mites i posar-te els nous com el nen que es vesteix de primera comunió, t'ha fet una mala passada. Els que s'han entretingut amb la lletra petita han aclarit millor les coses.
De fet has caigut en un mite que té 500 anys de vida ( Des de l'invent de l'impremta). Creure que els titulars dels diaris i les notícies en general diuen la veritat ( la que sigui).
Jo continuaré bevent el meu suc de taranja cada dia a 2/4 de 8 del matí per no costipar-me i no me posaré cap boleta de sacarina en el tallat que mai prenc després de dinar. Diguin el que diguin els diaris, els científics i les rates.
Com que la meva pensió de jubilació serà molt justa i no crec que pugui pagar els suplements dels viatges gratuïts de l'inserso, el que sí faré serà, per un preu mòdic, oferir-me als científics per llançar nous mites al mercat. A veure si deixen a les rates en pau d'una vegada. No hi ha dret.
No et respondré perquè sinó l'Endora s'emprenya.
Ara sí que l'hem feta bona. Això dels blocs comença a ser perillós. A Granollers varen parlar de que s'ha de fer en casos com aquest?
Es necessita urgentment un altre congrès.
No em contestis. No fos cas que més gent s'emprenyès. Només et faltaria això.
Això no pot ser!! Aquests comentaris darrers només són pertinents després de l'entrada posterior. No podem jugar així amb l'ordre de les coses. Trucaré a la Vanguardia que us posin els punts a les is. ("is"??, o "i's"?