Molta gent benpensant deu respirar tranquil·la només sabent que la festa de Carnaval cau sempre en ple hivern. Quins disbarats es veurien pel carrer si fóssim a l'hemisferi sud? Però ni així. A Barcelona, a Nou Barris, exactament, una comparsa va anar més enllà de la ratlla i es va exhibir amb gestos tan obscens que, arribat el cas, fins i tot podien dur a la procreació. Com no podia ser d'altra manera, s'ha fet una considerable publicitat de l'escàndol i els agosarats carnavalers han rebut les pertinents crítiques i reclamacions. No es podien permetre segons quins gestos de lubricitat extrema a mitja tarda, en públic, en horari infantil. Sobretot si quasi anaven despullats o, pitjor encara, ho semblava.
Em continua fascinant aquesta capacitat d'escandalitzar-nos davant de la nuesa i de l'erotisme eplícit. Obscè, en diem. Fora d'escena. Allò que s'hauria d'amagar per pudor. En canvi, no es considera obscè, no ja les imatges violentes (en el Periódico d'avui hi ha aquests dos titulars.: "Les cadenes de televisió emeten un acte violent cada 3 minuts." "Les escoles intenten aturar la febre infantil per la lluita lliure"), sinó els noticiaris en general, amb les seves misèries degudament matisades per ser vistes a l'hora de dinar o de sopar, la baixesa moral de moltes actituds polítiques i econòmiques, les imatges de la misèria real dels més desafavorits. És el discurs de sempre o potser la demagògia de sempre. Al cap i a la fi, què consideraríem més punible? Que un pare o una mare portés el seu fill a veure una pel·lícula de l'Stallone plena de sang, metralladores i ganivets o que anessin a veure junts una pel·lícula porno repleta de pau i amor?
A qui se li acut, en ple Carnaval, emparar-se en la disbauxa i transgredir més enllà de fer-ho sobre el paper i de manera purament simbòlica?
Vaig veure la comparsa per la televisió (en horari infantil, evidentment) i no puc fer altra cosa que felicitar els actors de l'escàndol. Posen entre les cordes la nostra pretesa obertura de mires.