.
No hi voldria posar més mala intenció de la necessària, però quan sé que hi haurà manifestacions, accions o reivindicacions contra els abrics de pells m’agrada veure les fotos de l’esdeveniment. Sobretot perquè hi ha una actitud cada vegada més tradicional que és la de manifestar-se en bola viva. Al marge de la reivindicació, el meu morbo em demana estar atent a les imatges de la nuesa col·lectiva. Les postures i les actituds no són especialment eròtiques, això no, però la nuesa d’un cos humà sempre sedueix. No sé si és una disfunció patològica que m'afecta a mi i prou o una resposta estimulada per la més natural de les biologies.
El cas és que tanta passió per defensar els animalons la continuo sense entendre gaire. Allò dels toros ja és un clàssic. Hi ha grups activíssim contra la fiesta nacional que, pel que sigui, no mouen un dit davant la miserable vida que duen els porcs i els pollastres de granja, per exemple. Sempre ho he trobat sospitós. Els toros, al cap i a la fi, tenen un vida considerablement digna fins el moment d'arribar a la plaça de toros. Els pollastres neixen i moren en el seu taüt i ningú no reivindica la seva dignitat. L’altra via per despilotar-se en públic és la dels abrics de pells. Salvatges o de granja, perquè el negoci és el negoci, de la mateixa manera que ens mengem la trista carn dels pollastres, algú amb prou poder adquisitiu es vesteix amb abrics de pells selectes d’animalons seleccionats per aquest negoci. Els reivindicadors tenen, és evident, tot el dret a manifestar-se de la manera que vulguin. I m'agrada que ens ensenyin la seva pròpia pell.
Aleshores, davant de tanta passió per un món més digne i sense assassinats zoològics, què caldria fer per reclamar una dignitat semblant i universal per l’animal humà? Amb una despullada col·lectiva n’hi haurà prou per reclamar respecte universal a la persona humana a tot el món? Segur que no. Mentrestant, continuaré mirant amb simpatia la gent que gosa exhibir-se públicament amb la pell de les pells.
En tot cas, per qui tingui ganes de despullar-se en públic i no trobi cap excusa plausible que ho justifiqui, sempre pot participar a la Cursa a Pèl de la Festa Major d’Estiu del meu petit racó de món. Falta mig any escàs. Mentrestant, tenim la d'hivern a tocar, o sigui, el Carnaval. Mentre ningú no es despulli en públic per abolir la botifarra d'ou (sigui per la carn de porc o per l'ou de la gallina) tindrem la possibilitat de mantenir les nostres velles i cruels tradicions.
No he estat mai un antitaurí militant, però veig que la diferència entre el pollastre i el toro està en el fet de convertir la mort en un espectacle. Ho trobo morbòs i cruel. No hi vaig, de la mateixa manera que no penso anar mai a una matança del porc. Entenc que molts vegin bellesa estètica a l'espectacle taurí, però potser el sacrifici públic de l'animal és innecessari.
Pel que fa a les pells crec que és idiota oposar-se a l'ús de la pell d'uns animals que ja s'anaven a sacrificar per la seva carn. M'imagino que els contraris es refereixen als animals dels quals només s'aprofita la pell com ara el visó. Què vols que et digui, sempre m'han fet angúnia les prendes fetes d'aquestes pells que sembla que portin un cadaver penjat al coll.
jo ahir em vaig comprar a les rebaixes unes fantàstiques botes de pell girada, pell 100%.
per les festes majors d'Estella/Lizarra de l'any 1995 vaig anar als toros, el cartell portava al mític Jesulín de Ubrique, abans que fos un showman mediàtic.
la pell de brau és pell.
la pell és d'un tacte ... exitant!
La reivindicació de l'acte em passa com a tú, que més aviat la trobo ridícula, no em va eren només un centenar de persones, el què sí em sorpren és qui collons es posa en aquest lloc del món un abric de pells amb el poc fred que fa, amb un de pany ja tirem...jo en tot cas. Clar pot ser que sigui per anar a la Cerdanya... però allà el què escau és l'anorak, no sé...El que si trobo que impressiona és l'estètica de la fotografia, el vermell que esgarra la pell nua d'un blanc rosat absenta de rajos ultravioleta ... em produeix certa esgarrifança...
Ep, per cert tots són molt bonics aquests cosos...no? sóc marranota quan miro i em fixo? no fa massa tu escribies sobre "la guarrez"
Com pots dir que sóc un guarro
si amb la mà dreta i l'esquerra
sé subjectar-me un cagarro
i evitar que em caigui a terra?
Doncs a mi em passa una cosa políticament incorrecte.
De sempre que, cada vegada que veig un goset faldiller que m'ensuma la punta de la sabata
Hòstia!!, hem venen unes ganes terribles de fotra-li una puntada i veure com vola i vola i vola i la poca solta de la mestressa plora i plora i plora.
No se, es allò que porto a dintre meu i sento confessar-ho en públic ara després de tants anys...
Jo veig més abrics de visó a a Ca L'Uñó de Mataró o als cursos del CCCB que a La Cerdanya, la veritat. El visó ja no és in per les classes benestants, em penso.
Pel que fa als toros, crec que ja sabeu què en penso. És l'únic tema amb què coincideixo amb en Boadella. I què collons, la pell mola, i la carn de sota, si és melosa, encara més!
La matança del porc és més bèstia que una festa de braus. Us ho diu una que visita matances en ambdós casos quan s'escau, i em considero una bona persona, i ca-ta-la-na! Fins i tot alts càrrecs d'ICV seien a prop meu el dia d'en José Tomàs, i molts érem, com a mínim, federalistes. ELs d'ERC són uns hipòcrites! A Tarragona es poden terroritzar els braus i s'inventen la història de la feswta catalana, i no passa res. I a sobre en Benach té el millor seient del Camp Nou, i els socis no diem res! QUe no toquin els collons, que segur que van a Casa Leopoldo a fotre's cua de brau!!!!!
M'he pixat de riure amb la sortida de'n Lou Roig. A mi també em passa. Amb el tema dels gossos només hi disfruto quan vaig en bici.
Llavors, si se m'acosta un gos "sueltu", amb evident perill per la SEVA integritat, i no la meva o la dels meus fills (que és el que sol passar quan vas a peu) dic allò tant típic al seu amo: "No ..., no passa res"
Però per dins sento el plaer de la revenja. Que pateixin! Que tinguin por de que algú atropelli la seva criatureta! I si a sobre l'atropellés em permeteria el luxe de reclamar danys i perjudicis pel meu vehicle (que ara està de moda)
M'oblidava: si voleu saber coses dels abrics de visó i de la Cerdanya, pregunteu-li a l'home del puro. Ell ho domina. És el seu món
Al cap i a la fi, els integristes religiosos tenen una obsessió semblant. Diferent però semblant fins i tot per Carnaval. Alcen la bandera contra la carn i, tal com algun Déu malalt els va inspirar, ens volen protegir de la pell humana. No van més enllà, almenys sobre el paper, de la cua de bou, vaja. En fi. M'agrada veure gent despullada pel carrer, sota l'excusa que sigui.
la carn vol carn, elemental i carnívor.
la pell vol pell, elemental i epidermic.
els gossos fan picor, bàsic.
les meves sabates noves, insisteixo, són de pell (*)
(*) unes botes de pell girada, marca Clarks (angleses, evidenment!), històriques, genuïnes, modernes i animals)
Doncs mira, ahir vaig ser objecte d'un regal que em va fer força ilusió: una caixeta folrada amb bona pell animal, de marca BALENCIAGA, negra, rectangular, fina. Amb dos bolígrafs de qualitat.
Guatia tu, quina manera d'ennoblir una vulgar pell, que de pudent i bruta a passat a ser elegant i a lluir.
Servirà per guardar-hi les claus, amb clauer de pell, i la cartera, també de pell. I totes aquestes pells, que estaran en íntim contacte, són de diferents colors.
Festival d'amor dèrmic multicultural. De fora, perquè a dins hi haurà el festival consumista habitual (claus de cotxe, de casa, monedes i bitllets: el món)