A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.VERSETS JOCOSOS DEDICATS A LA PENYA BOGARDE DE PREMIÀ DE MAR
De tabac no en fumo
i del Winston no en sé res.
De futbol tampoc no en menjo
i en Bogarde només és
el decadent amb ulleres
que morí al guinyol d’en Mann,
on Tazzio feia de toia
i en Bogarde de freelance.
És a l’Amistat,
el bar de tots els miracles,
on la penya es mama el dit,
i, perquè no sigui dit,
un grup d’indigents s’excita
davant la pantalla gran
amb la bandera blaugrana,
la que alcen tot cantant.
Fer pinya amb la penya
és com fer penya amb la pinya,
i si algú va i s’emprenya,
el fan del costat li ensenya
les qualitats d’en Bogarde,
el DNI d’en Laporta,
la pell de sa tita morta
i el forat per on l’endinya.
No hi fa res, company,
que tal dia farà un any,
tant si fumes com si no,
sempre hi haurà claus i panys
i ganes d’ensabonar
la relíquia que al davant,
quan tot el camp és un clam,
té en Bogarde i Thomas Mann.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Toni Ibàñez dijo
Potser t'interessa: Blogs & Literatura
28 Noviembre 2007 | 11:41 PM