És clar que no hi era. Que el que he vist i sentit és a través de la pantalleta de sempre i la informació d'algun diari. La resta potser és només fantasia méva, però diria que no.
Quan milers de persones són capaces de canviar de país per alliberar-se de les seves frustracions deixen a casa sevaaquestes frustracions i en massa casos, un sentit mínim de la convivència. I estem parlant de persones adultes! Però no passa res. S'hi compta. Els que van venir ahir de visita es van comportar si fa o no fa com deien les previsions. I preveure les coses és sempre una manera efectiva de curar-se en salut.
Sempre he trobat una estupidesa que hi hagi una normativa que prohibeixi beure alcohol al carrer. Del que una normativa ens hauria de protegir no és de la gent que beu alcohol, sinó dels individus cretins i maleducats que prescindeixen totalment de la gent que l'envolta i que són incapaços de respectar allò que és col·lectiu. De la mateixa manera que, malgrat l'espectacle d'ahir a Barcelona,no tots els escocesos són uns maleducats, no tots els bevedors de llaunes de cervesa són uns incívics. N'hi ha que, si beuen pel carrer, són capaços de trobar una paperera i dipositar-hi la llauna.
I no acabo de veure clar que, per evitar mals majors, es pemeti a una colla d'imbècils, encara que estiguem parlant de milers de subjectes (de persones, res) pixar-se on els doni la gana, llençar les llaunes i les ampollides buides enmig del carrer, esgargamellar-se com urraques a l'orella dels vianants i utilitzar la violència i la intimidació indiscriminada per passar un fantàstic dia de lleure a uns quants centenars de quilòmetres de casa seva.
Com en tantes altres situacions de la vida, els estem dient que el seu comportament aquí, a casa nostra, els és del tot permès i que, mentre no hi hagi morts, no haurà passat res. Ens haurem estalviat els mals majors i ells tornaran a casa amb la meravellosa imatge d'una Barcelona tolerant i plural com cap altra ciutat al món.
El que encara trobo més curiós és que aquesta agressió col·lectiva generarà molta menys alarma social que l'incidient del Neng de l'altre dia.
.
(la foto és del Periódico Digital)
10 comentarios
Escribe un comentario
Los comentarios están cerrados

Patètica la permisivitat municipal barcelonina. I són els meus!
jo hi era, va ser meravellós.
visitar el ventre de la bèstia, tal com vaig fer ahir a la plaça de Catalunya, és un exercici de zoologia i antropologia combinades que funciona a la perfecció. Doctorat en hooliganisme, ara ja puc alçar la mitjana Moritz al costat dels meus companys de pacífica i singular penya Bogarde.
Tot plegat una animalada col"lectiva, com les que fan els executius quan es foten ratlles de cocaina entre negoci i negoci. L'obscenitat va per barris.
Visqui el Barça, malgrat tribuneros rondinaries i silenciosos seguidors necessitats de rauxa.
He de confessar que ahir vaig riure molt al Camp perquè el comportament d'alguns escocessos i d'alguns seguidors blaugranes fou surrealista. En aguns casos, lamentable. La diferència és que un blaugrana va a un altre estadi i es comporta com alguns del Rangers, i senzillament, li trenquen la cara.
Per plaça Catalunya i Les Rambles ja gairebé hi vaig a no ser que sigui la matinada i s'hi pugui passejar dignament. Després de la celebració de la Champions a Canaletes, nunca mais.
No sé quin perfil sociològic tenien molts d'ells, tot i que ens ho podem imaginar i entendre, però no acceptar. Ara, quan em cridin l'atenció per anar amb una tònica en got de plàstic per la Catedral diré als agents: >. Tenim un problema quan les nostres autoritats permeten que més al nord es presenti la nostra terra com un camp de sexe, drogues i mala música electrònica. A Glasgow ens tornarien immediatament cap a casa. Per sort al Camp Nou els agafaven i se'ls enduien.
És senzill, quan et cridin l'atenció per anar amb una tònica en got de plàstic per la Catedral sempre pots amenaçar amb el recurs dels "mals majors" i insinuar que, si no pots beure pel carrer, et tornes--i no saps per què i els metges tampoc no ho saben--incendiària d'edificis de l'època gòtica. Els ensenyes el bidó de gasolina que dus a l'altra mà i segur que et faran cas i no tindràs cap problema.
el botellón és transnacional, evidenment. Conec una mica Escòcia, els carrers del centre no-històric i molt comercial d'Edimburg
fan la mateixa olor que la plaça de Catalunya Rangeriana. Les parets del darrera de tots els pubs emeten efluvis d'orina i cervesa per partida doble.
Ara que venen els escocesos, els antinormatius demanen normes i els normatius les relativitzen. Prenguin nota. La bèstia té un ventre descomunal. Tot depen de com es miri.
Voleu més morralla escopcesa? Feu-vos un passi de DVD amb Transpointing, pura lisèrgia per budells inflats, aleshores no ens semblarà tan greu el turisme Ranger. Al costat del que passa als barris de Glasgow, Edimborgh o Inverness, la visita Ranger ha estat una sortida extraescolar intergeneracional beneïda per l'esglesia anglicana.
Quan els seguidors petarderos del futbol hispà descobreixin les excel·lències d'Easy Jet i Ryan Air...i els preus s'equiparin...que tremoli el Big Ben, el monstre del Llac Ness, les destileries Cardhu i la corona de la reina...
I és miri com es miri el que compta és l'eix insuperable afrocatalà:
Les torres besones i King Kong, és a dir, Touré-Yayá, Abidal i Thuram.
jo soc barcelonista i prenc cafè amb gel
..."Ara que venen els escocesos, els antinormatius demanen normes i els normatius les relativitzen"...
Aquesta si-ques-bona, hem d'aguantar les normes restrictives tot l'any, però quan es tracte de l'interès de les majories (deu ser l'interès "social") llavors cap problema, aquí es fa el que calgui. Deu ser allò que els que els agrada les normes necesiten una vàlvule d'escape. Abans en deiem hipocresia social. Com allò del 92 i les putes, que les pobres les amagavem (capa al camp del barça ja,ja.) per quedar be a les olimpíades.
Santo Bebedor.
així és "santo bebedor". SORT DE WILCO!
Els matissos d'en Tati els voldria per a la meva consciència. En llegir-lo brotlla l'afirmació des dels espais adormits de la ment i amb un cínic moviment de cap penso què no està gens absent de raó el mal parit! (l'insult és respectuòs i d'allò més nerd!) ...i en mí el discurs descansava en un espai freudià... però ep! hi era! Agraïda a en Tati per fer-ne esment i si més no afagir a la meva queixa, un boçí de cruda de realitat. Tots som pocs...els matissos.