.

Aquesta carta surt al diari El Punt d'avui. No puc resistir-me a fer-la meva. El procés social, laboral, funcionarial, participatiu, etc, etc. ha seguit una evolució semblant a la que aquesta carta transpira. Només cal canviar de context l'argument. El procés que hem seguit en aquests trenta anys és evident. S'ha passat d'una il·lusió col·lectiva (una mica ingènua, això sí) al principi de la transició democràtica a una jerarquització burocràtica de tots els estaments de la societat que posa en qüestió, al meu entendre, fins i tot el model de democràcia. Un sistema pretesament racional, però sense els mitjans necessaris, que no fa més que generar frustració als professionals que, fora dels despatxos, es troben amb la realitat. Per això moltes empreses s'han inventat un nou negoci. Després de desmotivar el seu personal, contracten empreses que els facin cursets de motivació laboral. Això sí, uns i altres treballant al límit, que aquí hem vingut a ser rendibles i, sobretot, a callar.

.

""Ens hauria de caure la cara de vergonya per no haver reaccionat massivament, tota la primària, tots els estaments, no ja contra la destitució del coordinador del centre d'atenció primària del Raval de Barcelona, sinó contra tota la sèrie de mesures arbitràries que intenten imposar-nos sense cap «base científica» des de ja fa molts anys, més explícitament des que el senyor José Maria va ser nomenat gerent de l'Institut Català de la Salut.

La realitat de la primària és dura, està debilitant la salut mental dels seus professionals, i la paciència dels seus usuaris... Jo que hi treballo des del 78 he pogut veure com des d'una estructura precària, però amb molts professionals ansiosos de canvi, de fer la feina ben feta, hem passat a una estructura grandiloqüent però amb uns professionals exprimits, cansats de donar la cara pel sistema, menyspreats, decebuts d'aquest canvi de façana sense un mínim moviment sincer, honest, intern... quan el que esperàvem del tan desitjat relleu polític era tot el contrari: consensuar entre tots els implicats les prioritats, i poder treballar dignament. A l'era de la participació, de la qual tothom s'omple la boca, no s'ha tingut en compte per res l'opinió dels professionals. Les prioritats han estat, i són , fixades per uns directius que ignoren absolutament la nostra realitat. Com, si no, es pot entendre que hagin destituït el doctor Morató que durant tants anys ha tirat endavant un CAP exemple de complexitat, com és el del Raval, amb la complicitat, com aquests dies s'està demostrant, de tot l'EAP, per haver fet ús d'una llibertat d'expressió crítica?

És més greu del que pugui semblar: el voluntarisme està tocant fons. El gran capital humà que tenia el sistema sanitari públic, que ha fet possible una assistència sanitària digna malgrat les limitacions de temps i eines, s'està replegant, fet que dóna pas a uns professionals resignats a complir uns objectius imposats, que poc tenen a veure amb la realitat «de salut» de les poblacions que atenen. Cal rectificar, reconèixer qui hi deixa la pell, encara que el seu esforç no sigui mesurable; tenir en compte qui es baralla amb una quotidianitat adversa... Si no, el nostre futur sanitari serà pitjor que el que fa anys vam deixar enrere.""

ASUN REYES, METGE DE FAMÍLIA. SANT CUGAT DEL VALLÈS (VALLÈS OCCIDENTAL)..