A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.LA PAU SOCIAL LA MANTENIM ELS CAGATS... O ELS PRUDENTS?
Després de les dimensions que ha agafat el cas del Neng del tren, em permeto recuperar el text que vaig fer a princips d'abril d'aquest any.
En l'escena que hem vist repetidament per la tele, hi ha el tercer personatge: el que es manté quiet, sense dir res i sense intervenir. El pobre nano es troba ara que, gent que el coneix, l'increpa i l'insulta pel seu comportament.
Al meu entendre, aquest passatger (cal recordar que al fons de les imatges hi ha molts més passatgers, el que passa és que és impossible reconèixer-los) té l'honor de representar-nos a tots nosaltres. Aquest passatger és un digne representant de la nostra societat i només per això mereix respecte.
Què hauria passat si hagués intervingut? Que la baralla hauria estat servida? Que potser ara, a més de la nena agredida, parlaríem d'algú més a l'hospital o al tanatori?
Per això recupero aquest article:
""Els atàvics i repetits retards del servei de rodalies de Renfe causen indignació i generen protestes. Les atàviques i repetides agressions que molts passatgers reben causen por i generen silenci. Exigir una solució als problemes de rodalies, fins i tot quan s’ocupen les vies del tren, ens permet un estrany alliberament. Plantar cara a un conflicte endèmic com és el del gamberrisme lúdic i violent de cap de setmana, farcit per tot arreu de casos puntuals, és força més arriscat, si ens atenem al que li ha passat a un pediatre de Gavà. El sentit comú ens diu que, si som víctimes o espectadors d’una agressió de qualsevol mena, el més sensat és intentar mirar cap una altra banda i claudicar. D’aquesta manera aconseguim mantenir la pau social i, el que encara és més important per nosaltres, la nostra integritat física. Si els ciutadans pacífics i atemorits plantéssim cara als actes d’incivisme i a les agressions que rebem, el nostre espai públic seria una batalla permanent en què els avesats a la violència sempre juguen amb avantatge. Com es convenç uns mocosos perquè no alliberin les seves frustracions insultant els passatgers? Quan aquests grups, sovint encara en edat escolar, han comprovat que la seva festa és gratis i els fa sentir poderosos, els estem donant permís per continuar. Mentrestant, Renfe ho lamenta i els ciutadans comprovem una vegada més que no hi ha cap estament públic amb capacitat veritable de resoldre el problema.""
Publicat al diari El Punt el dia 8 d'abril del 2007
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
la mirada dijo
Justament ahir, parlant d'aquest tema amb un amic, va sortir quelcom interessant. Ell especulava, sense treure-li marro als cas del Neng, que tot plegat podia ser una cortina de fum per desviar l'atenció del problema amb Rodalies.
Malauradament d'agressions n'hi ha un munt i les càmeres segur que n'han captat un fotimer. La noticia i les imatges van sortir de la cadena Cuatro, un dels dies en que l'ambient Rodalies estava molt caldejat... Per què ara? Per què aquesta agressió? Perquè la nena és menor i "no autòctona" i a més se li pot posar cara a la passivitat amb el noi que no va actuar, generant així el debat que ens faci mirar cap a un altra banda?
Recordàvem també com és van atorgar les concessions en la legislatura anterior, del PP, i com l'Agag, el "yernísimo", va fer-se d'or ajudant a una empresa, amb capital del Berlusconi, a introduir-se a Espanya per la via ràpida: la gran velocitat de l'AVE.
Amb el canvi de govern les coses es van mantenir tal qual fins que avui en Zapatero no ha tingut més nassos que reconèixer la seva responsabilitat en tot aquest assumpte i ho ha fet a mitges, sense cessar a la Ministra. Per sort, però, s'han deixat de eludir responsabilitats que fins fa ben poc eren NOMÉS de l'empresa encarregada de les obres. Si volen "tirar de la manta" amb l'empresa poden fer-ho, però de veritat, i no crec que això els interessi ja que sortirien escaldadets.
28 Octubre 2007 | 07:16 PM