.

Un debat que entra i surt. Que ara és en primera pàgina de tots els diaris i després desapareix com si la realitat ja no fos notícia. I ara és notícia. De fet, no es pot negar, en general ens hem acostumat a veure nenes amb el cap embolicat sota una estètica inconfusible. Fins i tot el símbol estrictament religiós ja forma part del nostre paisatge quotidià i no genera escarafalls de cap mena. El costum ho llima tot. I quan tot d’una aquesta realitat es torna notícia, intueixo que no tots els perquès surten a la llum. El cas d’una sola nena, en aquest cas de Girona, deu amagar coses que no sabem. Sinó, com s’entén que tot d’una es trenqui aquesta normalitat que en la gran majoria de casos no en porta cap, de problema? Com és que tots els mitjans d’informació treuen el tema com si hagués passat algun esdeveniment d’interès estatal?

En canvi, el que massa sovint m’inquieta, més que el problema en concret, són les lleis que es posen sobre la taula (les nostres, les democràtiques, les que almenys en teoria són responsabilitat dels ciutadans i que tots acceptem com a nostres) i la seva enigmàtica aplicació que el problema en si genera.

La nena ha tornat a l’escola, cosa que celebro. Però ha tornat perquè des de la piràmide, des de dalt, algú s’ha tret una vareta màgica per dir: “el primer dret i el predominant és el de l’educació”. Bravo! Hi estic d’acord jo i tot. El que lamento és que una sentència tan raonada llegida al peu de la lletra obri de bat a bat la porta a la més dantesca de les meves perplexitats. Primer és el dret a l’educació. D’acord. Per tant, qualsevol menor pot anar a escola amb la samarreta del seu equip preferit i amb la cara pintada amb els colors que l’identifiquen, o amb tot el metall que llueix en escena el seu guitarrista preferit mentre el mestre intenta posar ordre al caos. Poden assistir a classe amb ulleres fosques i barba postissa, el mòbil connectat i l’mp3 amb els auriculars posats o, si la necessita per alguna cosa, amb la navalla a la butxaca perquè el dret que preval és el de l’educació. I a principi de curs, com ara, o quan arriba el mes de juny, si el dia acompanya, els nens i les nenes poden seure al seu pupitre en pilota picada sense que ningú pugui contradir-los, ja que el dret a l’educació és primordial en tots els casos i passa per davant de qualsevol altra consideració.