-
En l’article anterior, el de la PRIMERA ACTUACIÓ URGENT A LA PLAÇA NOVA, he rebut un comentari d’en Miquel Buch. Em resisteixo a respondre a l’alcalde del meu poble amb un altre comentari subsidiari que quedaria com amagat a sota d’un text principal. Per això responc la seva intervenció en el lloc que es mereix, en un lloc més rellevant i visible.
""Si ets en Miquel Buch de veritat, que espero que sí, considero un honor aquesta intervenció del meu alcalde en el meu blog. Ho dic de veritat. Em fa il·lusió saber que te’l mires i que el tens en compte.
De tota manera, no crec que un debat públic com l’actual s’hagi de prendre com una ofensa personal o corporativa. M’han sabut especialment greu els comentaris despectius i fins i tot algun insult anònim contra la teva persona que he llegit en algun blog. No te’ls mereixes. Però la política també és això i els que teniu responsabilitats de vegades heu d’aguntar coses com aquestes. A part d’això, només faltaria que tots estiguéssim sempre d’acord. Estar en desacord és, a més de legítim, sa, terapèutic i essencialment democràtic. Els que defenseu públicament aquest projecte, ara penso en tu i en l’Ernest, em mereixeu tot el meu respecte i la meva simpatia. Ara, la meva opinió, com en tantes altres coses, no coincideix amb la vostra.
En lloc d’escriure a raig he volgut fer una petita reflexió dels arguments que em fan decantar per un no a aquest aparcament:
* Perquè ningú em farà creure que els plataners, pràcticament centenaris, sobreviuran i quedaran indemnes després d’una obra com aquesta. Per tant, sigui quin sigui el futur model de plaça, aquesta quedaria definitivament despersonalitzada.
* Perquè (ja ho sé, desconec completament el projecte) l’ús social que ara té la plaça desapareixeria.
* Perquè al costat mateix hi ha un altre pàrquing (que, per cert, les obres del qual es van perllongar-se durant anys i anys, a l’estil de com es fan les obres en aquest poble) i no sé si té el rendiment que hauria de tenir.
* Perquè hi ha alternatives molt més lògiques, amb més capacitat, i potser fins i tot amb molts menys problemes afegits com ara la Lió, la Salle, la Foneria o el camp de futbol, posem per cas.
* Malgrat que també estic en desacord amb el pla urbanístic encara no aprovat—en territoris com ara el nostre ja fa molts anys que s’hauria hagut de deixar de construir i per tant l’única aposta que s’haura de contemplar és el creixement zero (o sigui, pura utopia)—, se suposa que aquest pla contempla una política d’aparcaments. Hi consta el de la plaça nova? Diria que no.
* Em costa entendre la causa que fa que sigui una empresa la que decideix on li convé fer un aparcament.
* A part d’aquests punts, també hi ha arguments purament sentimentals que, al meu entendre, tenen molta menys consistència, però que també cal tenir en compte.
En tot cas, com a premianenc que sóc, em poso a la teva disposició pel que vulguis comentar. Ja saps que habitualment no estic gaire lluny i que m’agrada discutir amb gent sensata i competent.””
En els temps actuals llegir els blocs és gairebé indispensable. Vagi per endavant que no ho faig tant com voldria. Però saber com pensen algunes persones, de diferents origens, creences, de diferents idees polítiques i que per sobre de tot en respecto i molt la seva opinió, ja siguin persones de Premià o del país, penso que ens pot ajudar -et garenteixo que en mi és així- a llegir entre línes, a saber com veuen i fins i tot com enfoquen sota el seu punt de vista el present i el futur. Em sembla perfecte, una tertúlia del com, el quan i el perquè de l'ahir i del demà sobre l'aparcament i la plaça. M'agrada parlar, debatre i sobretot fer-ho fora del despatx, amb una cervesa o un Yzaguirre a la mà i unes Torres pel mig. Això sí, amb la condició que tots -i sobretot els bons- arguments estan sobre la taula des d'un inici. Et proposo una xerrada on serem els que creguem oportú de ser-hi i on podrem parlar de tot i de res, i especialment de la Plaça Nova. I si et sembla bé també del teu escrit "PER QUÈ VULL UN PÀRQUING SI NO TINC COTXE?", que o bé en alguns assumptes pensem igual, crec que és perfectament possible, o bé algú va xerrar el que tot i que tenim indicis de la possibilitat, encara estem pendents de la seguretat definitiva.
Hola Miquel, aquest debat val la pena. Al marge del que pensem sobre aquesta plaça, sobre l'abast del concepte de participació, etc. el que està molt bé és que estem parlant de la "cosa pública" i ho estem fent des de tribunes insòlites: el mateix carrer, internet o el bar. I que les coses politicament verificables s'aborden a la casa gran, al saló de plens o als instruments de comunicació públics. Podem fer mil càlculs equívocs o no sobre els mètodes, sobre com ens comuniquem, etc... el que em preocupa, perquè costa molt de fer, és la necessitat de que les converses i valoracions mostrin la seva procedència, ja et vaig dir que podem parlar de veí a alcalde, de plataforma a institució, de partit a partit, etc... Dit tot això penso que podem obrir un procés molt interessant sobre el ditxós tema dels aparcaments, cal fer-lo, cal donar-li forma en el marc de grans planificacions i costarà, però la mevaopinió és de que qualsevol intervenció haurà de tenir molta precisió pel que fa al caràcter dels espais susceptibles de ser intervinguts. Aquest fet condiciona el "plus emocional" del tema plaça nova. I en aquest marc ens trobarem amb una enorme dispersió de sentiments, idees i factors. La meva posició ja la coneixes, és una posició de veí preocupat per aquestes coses, si a més milito (molt criticamement) amb un partit que diu coses semblants, o m'adhereixo a una plaforma, hauria de ser contemplat com una cosa normal, com fa molta gent, sense estigmes i etiquetatges. Jo discrepo de moltes coses del partit concret, només faltaria!. No m'interessa la política de les tàctiques, dels càlculs, etc. ho faci qui ho faci. M'interessa i molt, aquesta política de curta distància que observa coses, proposa coses, socialitza idees i, si cal s'equivoca en el marc de la multitud. ja veus quin rotllo total per dir-te tres coses: que m'agrada la plaça nova que tenim, que l'aparcament és un problema molt general necessitat de planificació i molta cura amb els llocs escollits i...que valoro positivament que es retiri aquest avantprojecte, si és cert elque es diu, és una bona notícia que molts celebrarem. És un bon gest.
un bon triangle entre buch, martí i àngel, si es multipliqués per 100 seria com un àgora. felicitats als tres tenors.
mola veure que es pot parlar civilitzadament com feu els tres
ostres, quan veig l'envelat a la foto recordo que de petit el veia més gran, allò que passa sovint.
En aquest envelat hi va actuar molta morralla, però vull destacar MÀQUINA! i el quartet de jazz de Terrassa amb el Farrás i l'Adrià Font, entre els anys 73 i 75.
L'actuació de MÀQUINA! va acabar com el rosari de l'aurora amb xiulets i esbroncada...els màxims representants de la música progresiva interpretaven look away your happiness i why? de manera descarada i la gent no entenia la dimensió fenomenològica de l'esdeveniment.
aquesta plaça les ha vist grosses.
marxa de la llibertat, estiu 76, carregada de la guàrdia civil, detencions de menors, ambientillu de la sortida del franquisme.
a la plaça va assistir l'eminent historiador marxista francès Pierre Vilar, acompanyat de Max Cahner, en un acte a favor de l'autogovern.
Em permeto una puntualització històrica. Les veles que surten a la foto són d'una pista d'autos de xoc i uns caballitos que hi va haver una temporada, no recordo per quin motiu, instal·lats a la plaça.
ep!!! ja em semblava petitó...de fet he pensat que era la carcassa de l'envelat em plena construcció o desmuntatge. Recordo com una cosa molt divertida quan es muntava l'envelat, els nene ssaltavem damunt les fustes amb un soroll espectacular.
Certament, també hi havia hagut "auto-choques", fins i tot en una ocasió els escoltes vam anar-hi uniformats sortint del cau.
TOMAQUETS D'AMAGATOTIS! M'AGRADA EL QUE ES DIU. SI ÉS ACRATA O ÉS MARXISTA MONTA TANTO TANTO MONTA, L'ALCALDE HO LLEGEIX? TOMAQUETS D'AMAGATOTIS!
Celebro que a Premià de Mar pugueu tenir debats tant seriosos com els que fan referència a l'avenir urbanístic de la ciutat com si balléssiu minué. Llegint les entrades d’en Martí i els comentaris de l’alcalde Buch o de l’Àngel Pagès em fa l’efecte que contribueixen a dignificar la política local. Enhorabona a tots els participants en aquest debat i un prec a la gent de Convergència: ensenyeu als vostres companys de partit i veïns de Premià de Dalt com es governa des del diàleg i el bé comú, no des de la intolerància, el sectarisme i els interessos estrictament polítics.
La plaça Nova és un símbol ciutadà ben malaurat. La urbanització d’aquell antic espai de lleure ampli i obert que la va convertir en un jardí estret i malgirbat sense ús social la va marginalitzar de tal manera que fins i tot el seu espai superior, l’únic que te cara i ulls, va caure en desgràcia i abandonament durant anys. Per sort han estat els mateixos ciutadans els que han recuperat amb els anys l’espai donant-li una vitalitat imparable. Ara, l’espai inferior és un desastre sense cap ni peus. Em sap greu que la font del cargol estigui trinxada, però és que fa joc amb la resta de l’àmbit. Per tant crec que la primera idea seria reformar la part inferior de la plaça tornant-la a convertir en un espai ampli, obert i amb ús social com era fa anys.
I després hi ha això de l’aparcament soterrat. És un projecte sense solta ni volta. Després de molts anys de brega i amb polítiques molt, massa, porugues, s’ha aconseguit treure els vehicles del centre de la vila i recuperar-lo donant-li un renovat caràcter residencial (gràcies també a la iniciativa privada que ha recuperat moltes cases de mig cos típiques del poble). Posar ara un aparcament és tornar a portar cotxes al centre, és desfigurar-lo de nou, és espantar a la gent que, després d’una colla d’anys de menyspreu, torna a veure el centre de Premià de Mar com un territori on s’hi pot viure, com el seu lloc al món.
Ens agradi o no, a Premià de Mar calen més llocs d’aparcament i, a falta de territori, la única possibilitat és fer-lo soterrat, d’acord; però fora del centre. Premià de Mar és prou petit com per que convertir-la en una ciutat per a vianants o ciclistes. I els cotxes als dos extrems de la Gran Via. No se si Ole Thorson és ciclista (tampoc no crec que el contractessin per això), però que sàpiga ell i els responsables de gestionar la mobilitat a la vila que, per les seves característiques morfològiques, Premià de Mar te l’oportunitat única de convertir-se en la primera ciutat de Catalunya on els cotxes perdin protagonisme en favor de les persones. Recomano a en Buch que viatgi a Bolonya, la primera ciutat que va fer fora els cotxes del seu impressionant centre, més gran que tot Premià, i veurà que no és una utopia. I si volem fer una ciutat de persones, tal i com sembla pel tarannà extremadament dialogant de l’alcalde que aplaudeixo de nou, els cotxes no hi pinten res a la plaça Nova.
l'has clavada Rafael. A veure si teniu sort a Premià de Dalt. I que els diàlegs de Premià de Mar no siguin un miratge. Excepticisme assegurat.
Rafael: a JAR les coses funcionaven d'una altra manera, colonitzavem el carrer i fundavem colònies a la muntanya.