Un aparcament soterrat que esmicoli la plaça, que desmunti la xarxa vital que s'ha aconseguit teixir amb els anys i que mati inexorablement (per més que diguin els savis, els mateixos que es disculparan a pilota passada) l'arbrat centenari que l'envolta?
Comencem per coses més prosaiques i més senzilles. Els premianencs, ho hem demostrat de manera àmplia i nexorable, som gent lenta, mediocre i sovint més grisa que una boira. Un exemple el tenim, justament, a la mateixa plaça Nova, la plaça que a partir d'ara serà notícia durant mesos o durant anys. Ben senzill. Quants anys fa que es va trencar (van trencar, segur) la pica de la font emblemàtica, recuperada no fa gaires anys, anomenada la Font del Cargol? Com és possible que els mesos i els anys vagin passant i l'ajuntament no sigui capaç de refer una cosa tan elemental com la pica de l'aigua que un dia es va trencar?
Un aparcament subterrani? Si no som capaços de restaurar una simplíssima font com aquesta, carregada de memòria, que forma part de la història col·lectiva, en què estem pensant? No és urbanisme, això? No és cultura, això? És un altre exemple del que som i poca cosa més.