Sí. I ara em diràs egoista. Com que no és el meu problema, m'inhibeixo del debat. No. No és això. Però aposto per la primera possiblitat. Tothom, un tothom universal, necessita una maquineta metàl·lica amb un motor per moure's amunt i avall? En molts casos ho dubto, però com que les persones som lliures tenim la capacitat d'equivocar-nos de manera particular. No m'hi poso.
Ara. A Premià de Mar calen aparcaments? Una planificació, sempre es diu això i, quan cal, la planificació i les normatives són tan paper mullat com una signatura en l'aire. Sí. A tot arreu calen més i més aparcaments, de la mateixa manera que calen més i més carreteres i autopistes per anar i tornar de Barcelona. D'acord.
No diré el nom màgic que és a punt de posar-se de moda. I com que no sóc especialment aficionat al futbol, goso proposar una cosa tan simple com evident. Calen aparcaments subterranis? Sí. La superíficie del camp de futbol dóna per això i per més. El gran aparcament del nostre municipi, sense obviar-ne d'altres, hauria de ser sota la gran extensió d'aquest espai d'ús públic que és el camp de futbol. Dos. Tres. Quatre pisos sota la superfície de gespa donaria per convertir els nostres carrers en un paradís ample i alliberat de la plaga del nostre temps: la presència principal de la icona que els humans han escollit com a déu principal: la llauma amb motor i rodes.
No tinc cotxe, però encara sóc capaç d'acceptar que calen aparcaments (soterrats i ocults) per amagar la nostra miserable ferralla, la nostra icona principal a hores d'ara.