El diari Avui, justament avui, estrenava un col·leccionable. Una àmplia antologia de la Nova Cançó en Cd i llibret, tal com ara s'acostuma a fer. Com no podia ser d'altra manera, a mig matí he anat al quiosc a buscar-lo. Sempre havia cregut que això tan antic anomenat "Nova Cançó" era una cosa estrictament minoritària i que només pot interessar a persones tan malaltes com ara jo. He anat al quiosc i s'havia esgotat. Potser n'han servit pocs, he pensat. Però jo voliar tenir la primera entrega d'aquest nou col·leccionable. He anat a can Carbonell i també havien esgotat el diari. No podia ser. No podia creure'm que, al marge que haguessin fet curt a l'hora de servir exemplars, també s'hagués esgotat. Després he anat a Marinada. Ja no en tenien. Al quiosc de la Riera tampoc. He passat pel de la plaça dels Països Catalans i tampoc no se'n veia cap a la vista. He anat fins a la carretera de Vilassar de Dalt, que hi ha un altre quiosc i, com no podia ser d'altra manera, tampoc no en tenien. A la llibreria del carrer del Pilar cantonada amb el carrer de la Plaça m'han dit que feia ben poc que havien venut l'últim. Les meves esperances d'aconseguir l'exemplar ja havien minvat considerablement quan he pensat que al carrer Joan Prim també hi ha una altra llibreria en què venen diaris. Tampoc. Ja de tornada a casa he esgotat l'última possibilitat i li he preguntat al company Osorio i, oh meravella, me n'ha servit un! Gràcies per haver-me permès acabar el meu periple amb l'èxit que em mereixia.
La caminada matinal que he hagut de fer m'ha omplert d'optimisme. Com a mínim a Premià de Mar no sóc l'únic ser anacrònic i desfassat que encara s'interessa per nostàlgies tan caduques com aquesta. Que sigui per molts anys.

La col·lecció, fa unes setmanes que s'anuncia i en la pàgina de publicitat apareix el contingut complet de cadascun dels CD's. Les antologies, ja se sap, malgrat que siguin tan extenses com la que ara se'n presenta, mai no són completes i aquesta tampoc. El que em costa d'entendre és un detall que m'ha sorprès a primera vista. Filant una mica més prim potser hi podríem trobar altres absències o podríem posar en entredit la tria que s'ha fet. Però, francament, em costa entendre que en els 18 discos previstos no hi ha ni una sola cançó d'un tal Joan Manuel Serrat, un cantant que es veu que no va deixar cap rastre a dins del moviment de la Nova Cançó.