Sí. Ja han passat les dotze, però demà serà dilluns. Tornaré a les inèrcies de la vida funcionària de llarg recorregut amb les particularitats del moment. Tornaré a Barcelona, que per a mi significa el mateix que viatjar. Em sentiré persona urbana, cosa a la que no estic especialment habituat. Encara no tinc la potestat de qudar-me en el meu territori habitual de can Manent, davant mateix de la platja de Premià. Tornaré a trepitjar l'incomparable recinte de l'estació de França quan sigui el moment de tornar a casa i em sentiré orgullós d'alguna cosa inconcreta que no sé descriure amb gaire precisió. Tornaré a agafar el 14, com quan era quasi adolescent i anava a treballar a Cinematiraje Riera i em sentiré una mica més adult que durant el mes passat, el meravellós agost, en què els dies se m'han tornat flexibles com la llibertat mateixa. Com sempre, tornem a ser on érem. És el millor que podria passar. No tinc ni el mínim símptoma d'aquesta nova i moderna malatia de la síndrome postvacacional. Res. He gaudit del meu mes preceptiu i no tinc res a dir als que han optat pel tradicional estrés de les vacances mesurades a còpia de quilòmetres, aeroports i pèrdua de maletes. Cadacú a la seva cel·la, com els monjos i els seus secrets inconfessables. A la meva llibreta hi he apuntat la crònica del meu mes de vacances i ningú no n'ha de fer res. Ara torna la normalitat quotidiana i he volgut sentir-me, una vegada més, diferent i particular. I els blogs virtuals, que ja han deixat de ser-ho, de virtuals, ja que comuniquen coses ben concretes, m'han dut la sorpresa de descobrir persones tan agosarades com jo. M'agrada que la gent posi la seva foto a la capçalera del seu blog. Per què ens hauríem d'ocultar? Però si en Saül Gordillo ha gosat, per fi, posar una gran foto seva al seu insigne blog, per que l'havia de mantenir jo, que sempre l'he posada amb l'orgull de qui s'estima, tan petita com la que fins ara tenia? Si ell la posa grossa, jo també. Per això l'he canviada, que comença el nou curs i ningú no pot saber què caram acabarà passant.