És com automàtic. Només escrivint, lletra per lletra, la paraula aogst ja em trobo impossibilitat per prendre'm la vida seriosament. Ara seria el moment de ser i fer allò que durant tot l'any queda enquistat en els racons més fòssils de la nostra vida. Però no. El mes d'agost passarà com un cap de setmana llarg i el moreno aconseguit a la platja potser no arribarà ni a l'11 de setembre. Però la paraula agost es manté intacta. Malgrat que també va ser un dia sis quan la calor humana va arribar al seu paroxisme i a hores d'ara no podem fer altra cosa que recordar-ho any rera any, el mes de vacances per excel·lència, que diuen, és el mes políticament més rendible. Tot allò que la resta de l'any generaria escàndols polítics i ciutadans de grans dimensions, durant el mes d'agost pot entrar còmodament sense que hi hagi grans protestes, com si la societat civil restés ajupida i inclinada, amb els calçotets a mitja cama i eixamplant-se en foradet del darrere amb les dues mans perquè allò que ha de ser ho sigui amb la mínima restitència.
Però és agost i, com diu el poeta, el mes d'agost té un no sé què de llagosta que el fa diferent a tots els altres mesos.