No és nou, però de vegades encara ho sembla. S'acostuma a fer a l'estiu, quan la gent canviem els objectius de la nostra vida per matenir, si fa o no fa, els mateixos que sempre hem tingut. Ens movem amunt i avall per tenir la rara sensació que tenim el poder de fer-ho o anem, com no, a la platja i a la piscina, per exemple. Per això fa anys que es van inventar les bibliopatges i les bibliopiscines, tal com durant tot l'any hi podria haver les biblioparadetesdemercat o les bibliopollesenvinagre. L'objectiu és clar i net: acostar una cosa tan pesada, estúpida i avorrida, com és la cultura, a les persones que habitualment n'estan allunyades. Calia apropar com fos la bonanova cultural a la gent que no estava acostumada a aquestes exquisideses intel·lectuals.
Evidentment, la iniciativa és més que lloable. Al meu entendre, però, els resultats potser no ho són tant. Està bé recordar a la gent en general que hi ha un servei públic que, més enllà dels autobusos i la sanitat, ofereix la possiblitat a qualsevol ciutadà a tenir accés a allò tan estrany que anomenem "cultura". També cal tenir molt en compte el considerable esforç que, des de fa una colla d'anys, s'està fent des de l'administració per tenir unes bibioteques dignes i ben repartides pel nostre territori. Tota una aposta per a un món millor. Però hi ha alguna cosa que xerrica (i si no sabeu què vol dir "xerrica" aneu a qualsevol biblioteca i consulteu un diccionari). Facilitar l'accés de la població a la cultura no vol dir estalviar-los l'esforç necessari que cada persona ha de fer per fer-ne un ús profitós. La cultura, encara que hi hagi biblioplatges i cibersales de jocs adjuntes a una biblioteca pública, ni és gratuïta ni s'injecta per via intravenosa. Cal aquell imprescindible esforç, allò que ara està tan poc de moda i que, si se'n fes la necessària publicitat, potser deixaria les biblioteques públiques mig buides i els seus responsables sense estadístiques per lluir davant del polític de torn.
Per això des d'aquí proposo per aquest estiu una nova aposta cultural: les Bibliopuigmals o les Bibliopedraforques o, com a mínim, les Bibliomatagalls. Potser, en aquests casos, el concepte de cultura tindria una altra orientació i els seus resultats serien, com no pot ser d'altra manera, més escassos peró potser també més encoratjadors. Les estadístiques baixarien, això sí, però potser ens acostaríem una mica més a la realitat.