A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.L'ABSTENCIÓ ACTIVA
L'abstenció galopa. No és res de nou. Al marge d'alguna particularitat, de mica en mica, la participació ciutadana a les eleccions baixa paulatinament. Després hi ha desenes d'explicacions coherents. Les generals cauen massa lluny, les autonòmiques es ressenten de la poca sensibilitat que molta gent té pel propi país i les municipals, pel que ara es veu, són massa pròximes per anar a votar. A Premià de Mar la cosa ha baixat un 10 % des de les anteriors eleccions municipals. I això no és res, sinó consulteu els resultats abstensionistes de Mataró, per exemple (del 60,7 el 2003, al 46,2 en les d'avui). Un progrés galopant que compromet la classe política a plantejar-se que s'ha de fer alguna cosa. Es diu després de cada escrutni i s'oblida immediatament després dels pactes. Entre tots fabriquem el país i el futur és encoratjador.
Si bé al llarg dels anys de democràcia ja hem assumit que existeix una classe política que ho és perquè és un col·lectiu que es dedica a aquesta professió (que no ho hauria de ser) aviat ens podrem començar a plantejar l'existència d'una altra classe emergent; la"classe electora", una minoria de la població que condicionarà a través del vot les eleccions del futur. Que bé! Entre pocs ens ho podrem fer tot, almenys aparentment! La resta de la població s'hi girarà d'esquena des del sofà de casa i només es manifestarà quan algú vulgui construir una mesquita, una discoteca o un institut prop de casa seva.
Abans anava a escriure que aquesta nova classe condicionaria el destí del país però no; el destí del país està en mans del poder, que és una altra història que no estic segur que passi gaire per la política parlamentària, i menys la municipal.
Potser, sense adonar-se'n, molta gent,la del sofà de casa seva, intueix que alguna cosa no quadra, amb això de les eleccions. Algú diu que es tracta d'un cansament lògic després de tantes votacions consecutives. Tantes? Encara votem poc, em sembla! Per quan eleccions a president de bancs i caixes? Per quan eleccions al poder judcial? Per quan eleccions generals a les multinacionals transfronteres que són les que deicideixen de quina manera ha de ser el món i la vida dels municipis?
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Pere dijo
Com més passa el temps , des de fa uns 20 anys, sóc cada vegada més, un defensor aferrissat de l'estratègia del sofà i de la tàctica del comandament a distància.
Estic tranquil, segons en Martí n'hi ha tres que decideixen per mi: el poder, els que es presenten a les eleccions i els que van a votar. Perquè molestar-se.?
Ja són prous.
28 Mayo 2007 | 05:38 PM