A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.LA IMMIGRACIÓ I LA CONVIVÈNCIA, PER DESPRÉS DE LES ELECCIONS
El text que segueix és de la web (a mi m'agrada més en femení, malgrat la normativa) de ràdio Premià de Mar. En les notícies d'ahir es feien eco del resultat final d'una proposta feta per un grup que, des de la societat civil, vol parlar seriosament d'un problema que, en època electoral, només interessa si té rendiment polític.
"Tots els partits polítics premianencs excepte la coalició d’ICV van decidir la setmana passada no participar en el debat públic proposat per la coordinadora Premià per la Convivència. En un escrit conjunt, els partits signants addueixen precarietats organitzatives i precipitació, i s’ofereixen a celebrar aquest debat passades les eleccions. També asseguren tots que treballaran “incansablement” en el terreny de la convivència."
Ja se sap. Els problemes que no són rendibles han de quedar per després de les eleccions. La política és això: saber situar-se en cada moment. Com que és una carta una mica llarga la poso com a primera resposta a aquest text.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
martirossello dijo
La carta oberta és la que segueix:
PARLEM D’IMMIGRACIÓ I CONVIVÈNCIA
Carta oberta als caps de llista de les forces polítiques que concorren a les eleccions municipals del 27 de maig per al govern municipal de Premià de Mar
Benvolguts candidats a l’alcaldia:
El proper 27 de maig se celebraran les eleccions municipals 2007. Des de la Coordinadora Premià x la Convivència creiem que aquest és un bon moment per fer balanç sobre l’estat de la convivència intercultural i la inclusió de persones nouvingudes al nostre municipi. Bé, sempre és un bon moment per a fer-ho, però els canals comunicatius amb els nostres polítics acostumen a ésser més sensibles quan s’acosten les cites electorals. El que volem, a la fi, és demanar a les diferents candidatures al consistori que expliquin quines són les seves propostes per gestionar la diversitat sociocultural i l’arribada de nous veïns a Premià de Mar. La raó d’aquesta demanda respon a la percepció que la immediatesa i la lleugeresa dels eslògans electorals van en detriment d’un tractament profund i acurat de fenòmens socials complexos i polièdrics, i la convivència intercultural és un d’ells. Aquesta percepció es fa més aguda si tenim en compte que bona part de les persones implicades en la realitat multicultural de Premià de Mar no són els destinataris de la missatgeria electoral. En efecte, no oblidem que un ampli conjunt de les persones d’origen extracomunitari residents al nostre país no tenen dret a vot, i això, en una societat com la nostra, comporta massa sovint l’ostracisme polític.
Ara fa uns mesos, la Coordinadora Premià x la Convivència va iniciar una ronda de trobades amb entitats que des de l’origen de la Coordinadora en formen part (Associació d’Immigrants de Premià, Attauba, Creixent, Esplai El Carrer, Càritas), i amb d’altres sorgides més tard amb les quals manté col•laboracions (Alislah, Sanprem, Quia Makafo). També, a nivell individual, hem mantingut entrevistes amb persones vingudes de països llatinoamericans. Fruit d’aquestes trobades han sorgit una sèrie de qüestions que volem plantejar als candidats electorals, amb l’objectiu de suscitar el debat polític entorn a la convivència.
Constatem que a Premià de Mar no es perceben símptomes de fractura social ni de conflictivitat aguda entre col•lectius per motius ètnics, culturals o religiosos. Ara bé, és suficient aquesta “pau social” per a poder parlar de convivència intercultural? I, per altra banda, és l’absència de conflicte un motiu per a no desenvolupar polítiques actives amb relació a la convivència entre persones de diferents orígens i cultures?
Tot procés social genera tensions, però creiem que els canvis que pateixen les nostres societats quant a la immigració han d’ésser assumits com un repte i una oportunitat per a millorar i perfeccionar el benestar de totes les persones. I això només és possible si es desenvolupen polítiques anticipatives i proactives, amb l’objectiu de sensibilitzar la població i no d’alarmar-la, orientades per un ideal de ciutadania i no improvisades a les palpentes. Quin és, doncs, el model de ciutadania i de relació entre les persones i les cultures que proposen els candidats a governar la ciutat?
Al nostre municipi, tenim indrets i activitats amb grans potencialitats per a generar dinàmiques d’inclusió i cohesió, i per a fomentar la trobada entre persones d’orígens i cultures diferents. El món associatiu premianenc és viu, però no forma una xarxa cohesionada; la seva dinamització, per part de tots els agents implicats, no sembla tenir com a eix important la interculturalitat. Quines propostes tenen les candidatures per a què el món associatiu esdevingui una força activa i decisiva en la promoció de la convivència entre totes les persones de Premià de Mar?
El lleure i l’esport són també àmbits privilegiats per a la inclusió dels infants i els joves de qualsevol origen cultural i per a l’educació en els valors de la diferència i la solidaritat. Tenen els candidats alguna proposta adreçada a fer que l’esport no sigui una activitat on preeminentment es transmetin els valors de la promoció personal i la competitivitat? I perquè al dessota de les particularitats de cadascuna de les activitats d’educació en el lleure hi hagi un esforç comú i coherent per a treballar el present i el futur de la convivència al nostre municipi? No oblidem que moltes d’aquestes activitats es basen en el voluntariat, i que, per tant, necessiten d’una especial atenció i cura per part de l’Administració. Desgraciadament, a Premià hem vist com desapareixien activitats que duien a terme una preuada tasca en la inclusió d’infants i joves; activitats que, a més, permetien un contacte directe amb les famílies estrangeres i que podien servir, indirectament, per a detectar necessitats, desigualtats i dinàmiques socials diverses.
D’altra banda, hem constatat que bona part de la població nouvinguda no té un coneixement clar i comprensiu de les activitats d’educació no formal que es fan a Premià de Mar. En aquest sentit, cal no oblidar que una part de la població immigrada resident al municipi no està alfabetitzada i que un conjunt significatiu d’aquesta prové de països amb una forta tradició de cultura oral. Han pensat els candidats com arribar als veïns i veïnes que desconeixen la llengua escrita, i fer-los partícips, en igualtat de condicions, dels recursos públics?
Si abans hem fet referència a la població estrangera exclosa de la participació política, ara volem anar més enllà. Volem saber què n’han de dir els candidats d’aquells homes i dones que ni tan sols són ciutadans sense dret a vot, perquè, ja d’entrada, se’ls nega el propi substantiu. Persones constituïdes pel marc jurídic actual com un espai buit, un interrogant, a molt estirar un excedent, però que, irònicament, són éssers de carn i ossos que sobreviuen entre nosaltres.
Malauradament, hem vist com Premià de Mar perdia un òrgan on hi podien tenir veu i cabuda totes les persones excloses d’altres àmbits i circuits de participació social i política, i en general, totes les entitats i les persones implicades en el tema de la convivència intercultural. Estem parlant del Consell Municipal per la Convivència, una iniciativa prometedora i engrescadora en els seus inicis que, malgrat no estar suspès oficialment, s’ha extingit per inactivitat. Paradoxalment, apareix en la Proposta de pla de recepció i acollida municipal (PRAM) com l’organisme del qual es vol dotar Premià de Mar per promoure i afavorir la convivència. Sorprèn, doncs, que aquest organisme resti en hibernació quan, per altra banda, se’ns diu que la Proposta de PRAM ha estat elaborada amb la implicació d’institucions i entitats que s’ocupen de l’atenció i la promoció de les persones nouvingudes a Premià de Mar. Amb tot, volem remarcar que voler dotar el municipi d’un pla de recepció i acollida és una bona notícia i un avenç, encara que arribi amb una mica de retard. Tanmateix, com que serà en la legislatura vinent quan, presumiblement, s’aplicarà i es gestionarà el Pla de recepció i acollida i es reactivarà el Consell Municipal per a la Convivència, volem conèixer les propostes de les diverses candidatures en aquest sentit.
Finalment, ens és inevitable fer menció al cas de la mesquita. Fa 5 anys l’Ajuntament de Premià de Mar i els representants de la comunitat musulmana van signar un conveni pel qual aquests últims renunciaven a construir una mesquita en el terreny del qual n’eren propietaris i, a canvi, se’ls cedia durant 15 anys un espai a l’antiga escola Voramar perquè la utilitzessin com a oratori. Aquest equipament municipal està situat, cal destacar-ho, al mateix barri en què es proposava edificar originàriament la mesquita. Així doncs, és inevitable la pregunta: hi ha hagut durant aquests anys conflictes remarcables que hagin confirmat les tesis més alarmistes amb relació a la construcció d’una mesquita a Premià de Mar? Si aquests anys han demostrat que la presència d’una mesquita a la ciutat no trenca la convivència, no seria hora, senyors candidats, de poder-ne parlar sense escarafalls?
Emplacem, doncs, els caps de llista de les forces polítiques que concorren a les properes eleccions municipals a participar en un debat radiofònic on puguin definir les polítiques d’immigració i convivència i respondre tots els interrogants que els plantegem en aquest escrit.
Des de la Coordinadora Premià x la Convivència desitgem i intentem treballar per un Premià de Mar on la diferència no sigui sinònim de desigualtat, per una societat on la cohesió s’assoleixi per mitjà de la inclusió, on l’expressió de la pròpia identitat personal i cultural vagi indissolublement lligada a la construcció d’una ciutadania única, i on la convivència intercultural sigui una part essencial del nostre benestar i de la nostra qualitat de vida. La realització d’aquest ideal requereix, en bona mesura, de l’esforç i la implicació dels nostres governants. Per això, volem sentir la veu dels que volen assumir la responsabilitat de gestionar la vida pública de Premià de Mar durant els propers quatre anys.
Atentament.
Coordinadora Premià x la Convivència.
24 Mayo 2007 | 12:58 AM