A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.EL COMODÍ DEL CLIMA
.
Si no se’n parlés enlloc, semblaria ben bé que algú intentés ocultar alguna cosa. Ja fa molts anys que moltes persones sensibles a la salut del planeta ens avisaven que les coses no anaven bé. Però no ha estat fins fa relativament poc temps que aquesta realitat ha començat a tenir una constant i persistent presència als mitjans de comunicació. Però a hores d’ara, em costa saber si aquest canvi climàtic tan popular és una conclusió científica o una campanya publicitària. Els habitants de la comarca del Maresme, diuen, patirem, a causa del famós i recurrent canvi climàtic, rierades més violentes i perilloses. També veurem com les nostres platges continuen desapareixent. També podríem acabar tenint problemes d’abastament d’aigua. L’agricultura, és clar, també se’n ressentirà. Davant d’aquestes alarmants conclusions, ja no en tinc cap dubte: estem davant d’una campanya publicitària. Una campanya publicitària amb dos objectius ben clars: diluir les responsabilitats reals dels problemes que es volen atribuir al canvi climàtic i curar-se amb salut per les possibles causes que continuarà tenint l’explotació del territori en benefici de butxaques privades. Platges, rieres i aigua? La culpa directa és dels ports, de l’explotació del territori i de l’urbanisme arrogant i depredador que ha convertit rieres i torrents en carrers. Davant l’evidència, la culpa és del canvi climàtic. O sigui que, a més, ara és culpa de tots, o sigui, de ningú.
.
Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
¡ no pasa na ! dijo
tot això que et preocupa s'oblida amb una visita al psicoanalista i també mirant les coses amb una pikota de somriure. Como dice mi abuelo, "son cuatro días". Agafa la cosa amb més serenitat guapu que jo ja porto una setmana de banys turcs i utulitzo pintallavis per rebentar jacas amb pikota per que el meu ex m'ho consellava i també mo deia el abuelo
6 Mayo 2007 | 08:42 PM