.
Si no se’n parlés enlloc, semblaria ben bé que algú intentés ocultar alguna cosa. Ja fa molts anys que moltes persones sensibles a la salut del planeta ens avisaven que les coses no anaven bé. Però no ha estat fins fa relativament poc temps que aquesta realitat ha començat a tenir una constant i persistent presència als mitjans de comunicació. Però a hores d’ara, em costa saber si aquest canvi climàtic tan popular és una conclusió científica o una campanya publicitària. Els habitants de la comarca del Maresme, diuen, patirem, a causa del famós i recurrent canvi climàtic, rierades més violentes i perilloses. També veurem com les nostres platges continuen desapareixent. També podríem acabar tenint problemes d’abastament d’aigua. L’agricultura, és clar, també se’n ressentirà. Davant d’aquestes alarmants conclusions, ja no en tinc cap dubte: estem davant d’una campanya publicitària. Una campanya publicitària amb dos objectius ben clars: diluir les responsabilitats reals dels problemes que es volen atribuir al canvi climàtic i curar-se amb salut per les possibles causes que continuarà tenint l’explotació del territori en benefici de butxaques privades. Platges, rieres i aigua? La culpa directa és dels ports, de l’explotació del territori i de l’urbanisme arrogant i depredador que ha convertit rieres i torrents en carrers. Davant l’evidència, la culpa és del canvi climàtic. O sigui que, a més, ara és culpa de tots, o sigui, de ningú.
.
Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.
tot això que et preocupa s'oblida amb una visita al psicoanalista i també mirant les coses amb una pikota de somriure. Como dice mi abuelo, "son cuatro días". Agafa la cosa amb més serenitat guapu que jo ja porto una setmana de banys turcs i utulitzo pintallavis per rebentar jacas amb pikota per que el meu ex m'ho consellava i també mo deia el abuelo
Ep! de "guapo" res, eh?
Ara l'escolto senyor Martí, ara l'escolto...
El canvi climàtic sempre ha existit, des que l'atmosfera és atmosfera en aquest planeta de bojos on vivim, sempre hi ha hagut sèries temporals de fred, calor que han durat milions d'anys. I la Terra com si res. El planeta sempre ha anat adaptant-se als canvis climàtics que hi ha hagut sempre, reajustant-se. Els integrants del planeta s'han hagut d'adaptar també als canvis de clima, alguns no van sobreviure-hi (com per exemple, els famosos dinosaures que van existir durant milions d'anys), d'altres sí. Després va aparèixer l'homo no-sàpiens no-sàpiens i fins la Revolució Industrial que no la va arribar a cagar del tot. A partir i durant l'època de la Revolució Industrial es van començar a emetre quantitats immenses de diòxid de carboni a l'atmosfera i és gràcies al procés de fotosíntesi de les plantes que encara podem respirar oxigen. A causa de les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera es genera un procés que s'anomena l'efecte hivernacle, que impedeix que les ones llargues de calor (és a dir, la calor que s'absorbeix a la superfície terrestre de les ones curtes provinents del Sol i que posteriorment han de marxar cap a l'espai. Aquestes tenen menys força que les ones curtes, per això, en trobar-se un obstacle, reboten i retrocedeixen, retornant cap a la superfície terrestre, calentant-la de nou) s'escapin donat que retornen a causa de la contaminació atmosfèrica, fent que augmenti la temperatura. Que hagi augmentat la temperatura a nivells rapidíssims és un fet que ningú nega i que les activitats i el modus vivendi dels éssers humans fa que aquest procés s'acceleri més. Això vol dir que la fauna (éssers humans i animalons varis) podria tenir riscos per la seva supervivència i la seva continuïtat (per tant, s'haurien de canviar hàbits), però només aquests. Fins i tot la flora s'adaptaria a la calor extrema i a la manca d'aigua (fins i tot s'està estudiant que algun dia, les plantes, en comptes d'emetre oxigen, retrocederan el procés d'emissió d'oxigen per acabar emetent CO2, donat que els nivells de CO2 seran més elevats que els d'oxigen i patiran una adaptació a aquesta situació, donat que són extremadament adaptables. Aquí sí que els éssers humans ens hauriem d'espantar de debò..., PERO NO US ALARMEU, SI US PLAU!).
Els governs i la opinió pública i premsa i de més haurien de deixar d'espantar la gent i i deixar intentar fer responsables els ciutadans dels problemes del medi (noti's que no he dit medi ambient, perquè és una redundància que s'ha posat de moda i no és del tot correcta): conscienciar, no alarmar. A tots ens arribarà un dia en què deixarem d'existir en aquest món, per tant, que ens deixin de posar la por al cos i que ens deixin gaudir el millor possible de la nostra curta existència, perquè a tot arreu i sempre hi ha hagut terratrèmols, rierades, tornados (i possiblement el seu augment sigui degut al cicle que l'atmosfera i el planeta tenen des de fa milions i milions d'anys).
Molts cops s'oblida el temps geològic. Nosaltres som una minúscula pedreta dins la història del planeta i, aquest, continuarà fent de les seves sense desaparèixer, sempre acabarà trobant el seu equilibri. Però mai (a menys que vingui un forat negre i ens empassi) desapareixerà. Potser arribarà un dia que des de l'interior de la Terra es produeix una explosió immensa i ho devasti tot, llavors, tornarà a començar un altre cicle: sorgiran noves espècies potser i hauran sobreviscut algunes. Però un altre cicle vital començarà.
I tot això a què venia? Ah, sí...jjejej...A què molts cops es vol atribuir a què els problemes són per culpa del canvi climàtic...Aquí teniu la meva resposta científica. A partir d'aquí, valoreu, critiqueu...feu el que vulgueu...
La Trini (pseudo-científica)