DISCULPEU-LO, JA SABEU COM ÉS
Estic relativament d'acord amb les declaracions que ha fet aquest pobre home però segur que és per motius ben diferents al seu demagògic i inhàbil argument. A mi tampoc no m'agrada que em diguin el que he de fer. Ara, jo mai no he estat president del govern i, per poc que puc, intento no fer demagògia.
"A mi no m'agrada que em diguin no pot anar vostè a més de tanta velocitat, no pot vostè menjar hamburgueses de tant, ha d'evitar vostè això i a més a vostè li prohibeixo veure vi"
Pobrissó! Ja sabíem que era poca cosa. I quan un pocacosa arriba al govern passa el que passa. Aquest individu hauria de ser a la presó per moltes coses. El despropòsit d'avui no fa altra cosa que situar-lo al seu lloc. Un pocacosa que es retrata amb Blair i Bush i sembla el nen petit que encara va a escola i genera vergonya aliena quan posa els peus damunt la taula com si fos a casa el sogre. Una pena. I quan una pena arriba al govern passa el que passa i va passar el que va passar. Per això l'anècdota que ara ha protagonitzat no deixa de ser això: una anècdota comprensible. Al cap i a la fi, és fàcil pensar que el noi havia begut més del compte i, el pobre, no hi estava acostumat.
Si per apuntar-nos a una guerra i ser responsable de centenars de morts només ha demanat perdó i no ha passat res, què hauria de passar ara per una tonteria com la d'avui?
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.

Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jaume el noi dijo
El que passa és que, si el disculpo, el poso a l'alçada del Barrufet Rondinaire ("no em barrufa que em barrufin el que haig de barrufar"), i això si que no ho tolero, em queia tant bé el Barrufet Rondinaire que m'esgarrifa pensar que es pugui arribar a comparar aquest pet de burra amb ell.
4 Mayo 2007 | 07:30 PM