Estic relativament d'acord amb les declaracions que ha fet aquest pobre home però segur que és per motius ben diferents al seu demagògic i inhàbil argument. A mi tampoc no m'agrada que em diguin el que he de fer. Ara, jo mai no he estat president del govern i, per poc que puc, intento no fer demagògia.


"A mi no m'agrada que em diguin no pot anar vostè a més de tanta velocitat, no pot vostè menjar hamburgueses de tant, ha d'evitar vostè això i a més a vostè li prohibeixo veure vi"
, ha comentat Aznar a Valladolid.
Pobrissó! Ja sabíem que era poca cosa. I quan un pocacosa arriba al govern passa el que passa. Aquest individu hauria de ser a la presó per moltes coses. El despropòsit d'avui no fa altra cosa que situar-lo al seu lloc. Un pocacosa que es retrata amb Blair i Bush i sembla el nen petit que encara va a escola i genera vergonya aliena quan posa els peus damunt la taula com si fos a casa el sogre. Una pena. I quan una pena arriba al govern passa el que passa i va passar el que va passar. Per això l'anècdota que ara ha protagonitzat no deixa de ser això: una anècdota comprensible. Al cap i a la fi, és fàcil pensar que el noi havia begut més del compte i, el pobre, no hi estava acostumat.
Si per apuntar-nos a una guerra i ser responsable de centenars de morts només ha demanat perdó i no ha passat res, què hauria de passar ara per una tonteria com la d'avui?