.
Espantat. Però espantat de veritat i, ara que encara és legal, aprofito el moment per dir-ho. Les coses cada vegades s’acosten més i amb una persistència angoixant. El terme “Tolerància zero” no s’ha perdut. Tot el contrari. S’estén com una taca d’oli i en la direcció més desconcertant que mai no m’hauria imaginat. Arribat el cas, aplaudiria amb fervor la tolerància zero per més d’una cosa que ara em ve al cap però que no és el motiu d’aquest text. Si de cas, un altre dia ja tornaré a treure el tema, però com que és tard i em fa mandra escriure massa, copio i enganxo aquesta notícia que acabo de llegir a Catalunya Informació, que és la nostra.
“ “Tolerància zero amb els ciclistes infractors” A partir del mes que ve els ciclistes que portin auriculars, que vagin beguts o que parlin a través del telèfon mòbil mentre pedalen podran ser sancionats. Els Mossos d'Esquadra tenen ordre de multar els que cometin infraccions sobre una bicicleta en zones interurbanes. Amb aquesta mesura els ciclistes s'equiparen a la resta de conductors a l'hora de fer front a sancions econòmiques.”
Hi ha una cosa clara i senzilla: qui comet una infracció n’hauria de respondre, vagi en avió, en patins, en bicicleta o a peu coix. El que no deixa d’inquietar-me és que tot d’una i per sorpresa meva (deu ser que fa massa temps que no vaig a Barcelona) les bicicletas, un mitjà de transport, versátil, ecològic, modest, molt poc agressiu i silenciós, tingui la capacitat de posar en qüesito la convivencia ciudadana. Per quan la tolerancia zero per als al·lèrgics que, maleducats i impunes, estornuden directament a la cara dels graffiters, els especuladors de la corbata neta i dels violents dels trens de rodalies que, en plena feina, se senten agredits perquè necessiten concentrar-se?
ja saps que soc ciclista, de carrer i de carretera, soc també meloman, no porto auriculars, no m'agraden els auriculars dalt de la bici, no m'agraden les toleràncies zero i el normativisme...ara bé, no és massa recomanble auricularitzar el ciclisme (o l'automobilisme), doncs pots quedar aïllat de la remor externa i quan menys ho esperis tens un camió al damunt...
més que tolerància zero, caldria precaució 1000!
El teu comentari és una nova dosi de sentit comú Àngel.
Això de la tolerància 0 és una mica bluf. Es pot practicar en un tema durant un llarg periode de temps, o en un curt periode de temps en múltiples temes; però pretendre la tolerància 0 estesa a tots els temes i per sempre és una bestiesa condemnada al fracàs.
Abans d'ahir anant cap a l'estació, des del semàfor del camí ral una noia venia amb certa pressa segurament perque el tren s'apropava, amb bici i tot fent el tomb per entrar a l'estació amb la bicicleta es va gairebé menjar una senyora posada a la sisentena (dic l'edat més que res perque molt iaia no ho era). Els insults, donat què un bon ensurt va tenir, varen ser considerables i com dic en ocasions, no seré jo qui li discutís llavors ni ara que ho penso més fredament l'enrabiada.
Ah i a Barcelona, amb el tema bicing la cosa va forta i la gent jove, ja semblo ma mare, va molt més, de forta, és el que els hi toca. Qué fer? Repeteixo no seré jo qui posi damunt la taula la norma però tampoc qui deixi de denunciar certa forma tranquila i necessària d'exercir el passeig o... la caminada diària.
això s'arregla omplint els carrer de lambrettes i verspes carregades de miralls i fars de colors, amb conductors vestits de parka verda, amb mogudes a la platja, dancing allnighter, mod culture i anfetes!!!!
visca quadrophenia!
visca els mods!