.

Hi ha pobles que tenen la seva identitat perfectament fixada. Premià de Mar n’és un. Ja fa molts anys, en l’època en què els primers reclams turístics s’enganxaven al vidre del darrere del cotxe, va sorgir la màgica frase de “Premià, poble d’empenta”, frase que, curiosament, no s’ha acabat d’oblidar. Deu ser una manera de conjurar la mala consciència de saber el que som. Però l’element que ens identifica és la tortuga. Ja no només perquè el CRAM les cuida amorosament, sinó perquè fins i tot la nostra platja, de manera sorprenent i inèdita, n’ha vist néixer. La tortuga que som mai no té pressa per arribar a l’aigua. Per això, els projectes que tenen una dimensió col·lectiva i social, per més que passen els anys, es mantenen com a tals, com a projectes amb poques ganes d’arribar a port. I el gran exemple, és justament el port i els serveis que, algun dia, sempre ens han dit, ha d’oferir a la població. Un espai d’oci que se’ns va prometre fa quasi dues dècades i que, en espera de l’extinció del cinema, ha de tenir unes meravelloses multisales. Un altre exemple amb voluntat eterna és el futur Centre l’Amistat que ja fa una colla d’anys que, diuen, avança lent però segur. Malgrat tot, no defallim. Un nou projecte ha nascut entre nosaltres: Premià de Mar ja és la 1a Ciutat Experimental Sènior del món. Això sí, sense que el centre de dia que tants anys fa que es reclama hagi vist la llum. No hi ha pressa; la nostra identitat és primer.

Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.