A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.LES AIGÜES AL DESERT, LA SORRA A HAWAI I LA CULPA BEN REPARTIDA
.
El dit és tan gros i ens apunta amb tanta insistència que no me’l crec. Aleshores intervé l’expert en microinfluències i argumenta, amb certa raó, que la culpa es reparteix de tal manera que tots en som culpalbes. I l’argument és cert. Però no. Precisament l’estratègia permet que els veritables responsables, els que s’han enriquit sense pudor amb l’explotació de les persones i del medi natural, desemboliquin ara un inventari d’arguments científics aparentment coherents que dispersen la seva culpa i posa els seus beneficis sota sostre, com si l’aigua i els recursos que es malbaraten en un camp de golf, en una operació de vacances massives o en una urbanització de segones residències amb piscina particular, fos responsabilitat a parts iguals dels que viuen sempre sota mínims i els que (diuen) s’han fet a si mateixos i han obtingut el seu immoral patrimoni honestament i de manera legal. Ho sento, però no.
Immersos com estem en el món de les estadístiques i els balanços, també es podria fer una estadística detallada del còmput de responsabilitats. No tots som iguals. Sobretot a l'hora d'atendre els beneficis obtinguts.
Ara que es parla tant de canvi climàtic i dels seus efectes seria un bon moment perquè en algun lloc sortís, de manera concreta i exhaustiva, el llistat dels culpables, els responsables i els que han fet fortuna explotant els recursos de havien de ser de tots en benefici propi, sense escrúpols de cap mena i sense miraments. Deuen ser aquests els que financien la malèvola publicitat que ara hem de suportar i té com a objectiu el fer-nos sentir culpables. Mentre aquesta estadística no es pugui fer, si us plau, no emprenyeu el comissari.
Mentrestant, música per endormiscar-se amablement davant la tele i a veure si és veritat i el planeta, i ja seria hora, decidís plnatar cara a l’espècie humana i ens donés, de manera col·lectiva, la prejubilació anticipada iirrevocable. Els arrogants, els delinqüents, els impotents, els demagogs, els banquers i els caragirats de tota mena, amb els beneficis ben protegits i amb les mans brutes de planeta, van començar, un dia, a emprendre una campanya per salvarl'equilibri ecològici ara ens els jem de creure com si la culpa fos de tots i, per tant, tambénostra. En un pla d'igualtat que els comptes bancaris d'uns i altres no constaten.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jtati dijo
però tampoc és senzillet i amb un emprenyament més tampoc en farem prou, penso que les opcions per sortir de l'emprenyament són poques, la millor és cercar informació i saber el perquè de tot plegat, hi ha fons d'informacìó solvents i gens propagandístiques, cal cercar-les i es pot fer!
discrepo de tú, amb aquest "emprenyament global" sempre ens quedem en el mateix punt...jo passo de l'emprenyament a l'indignació, ara bé, la bona informació m'aclareix els dubtes i constitueix un pas endavant més enllà de l'emprenyament global (cosa que també tinc i que no em soluciona masses dubtes). Avui estic una mica "emprenyat amb els emprenyaments d'en Martí". L'emprenyament és un estadi incomplet. Cal, si es vol, destriar el blat de la palla. No n'hi ha prou amb la recerca d'enemics i culpables (que n'hi ha forces). No puc estar desconfiant de totes les informacions. N'hi ha de fiables. N'hi ha de propagandistiques. N'hi ha de plenament interessades. N'hi ha del tot interessants. La complexitat és això. Ja farem una copeta. Salut i ecosocialisme! (de-creixent!)
20 Abril 2007 | 11:57 AM