.

Sí. És més alarmant del que m’havia imaginat en un principi. Si és tal com diu ella, vol dir que anem pitjor del que m’imaginava. La notícia, ben mirat, no ho hauria hagut ni de ser. Una persona canvia de partit. Les persones tenim aquesta possibilitat i, evidentment, la Maripau no és la primera persona que opta per canviar de partit. Ni notícia, hauria hagut de ser.

Potser sí que parlem d’una persona d’aquelles anomenades mediàtiques—com els llibres més venuts per sant Jordi—i aquest fet sempre és noticiable. Fins aquí, i ho reitero, la Maripau, si vol, pot canviar de partit cada tres mesos i visitar tot l’arc parlamentari (i l’extraparlamentari i tot, si vol) en un parell o tres d’anys. Cosa seva.

Ara, el que sí que trobo especialment alarmant i sembla que ningú no hi tingui res a dir és que ella mateixa, en declaracions impreses a la premsa del dia d’avui, asseguri que, malgrat la seva decisió, continuarà sent la musa de CiU. Ostres! No sabia que els partits que ens governen haguessin de tenir, a més de president i vicepresident, una musa. La Maripau se’n declara i ho assumeix. Fins ara era la musa de CiU i, segons diu, ho continuarà sent. Coi. Em faria il·lusió conèixer la musa corresponent als altres partits. La del PP, la del PSOE, la d’ICV o la d’ERC. Sempre són dones? Sense paritat ni res? Dels presidents i dels caps de llista, més o menys, en sé alguna cosa, però no en sabia res, de muses. Com s’elegeix la musa d’un partit polític? En un congrés extraordinàriament extraordinari?