EL CAMELO* DEL CANVI CLIMÀTIC

.

La meva tradicional desconfiança es manté estable dins la gravetat. Com sempre, sense dades objectives ni arguments concloents.

Sembla ben bé que això del canvi climàtic s'acabi de descobrir fa dos dies i que, tot d'una i per sorpresa de tots, sigui una amenaça que, curiosament, els ciutadans d'infanteria en fóssim, alhora, els culpables i els que en tenim la clau per resoldre'l.

TV3 hi dedica tota una setmana. Sensibilització social. Una de les funcions del mitjans de comunicació públics. Potser sí. Però és dimecres i ja en començo a estar una mica fart. De fet, abans que iniciessin el bombardeig anunciat, que deu malbaratar també un grau important d’energies contaminants, ja n’estava, de fart. I no sé si aquesta pressió interna genera més calor excessiva i, per tant, estic col·laborant sense voler en l’empitjorament del planeta.

Tanta pressió només em du a una pregunta: què haurem de comprar per frenar el canvi climàtic? Estic convençut que haurem de comprar alguna cosa. Sinó, no s’entén tanta pressió. Ara, tants científics d’acord impressionen.

A partir d’aquí, l’especulació del que cal fer. De quines són les causes i quines les hipotètiques (impossibles de comprovar) solucions. El canvi climàtic és, diuen, essenciament, cosa dels humans. Potser sí. El de sempre. Mobilitats. Petroli. Energia... Però hi ha una dada que sempre es manté i ningú no desmenteix: l’augment alarmant de la població del planeta. No serà culpa directa, doncs, a què les bones intencions de moltes ONG’s fan que la població del planeta multiplica l’esperança de vida de manera desbocada i, supervivients i necessitats, l’excés de població humana del planeta s’acabi transformant en una plaga més letal que qualsevol altra? Per què les plagues malignes han d’atribuir-se només als insectes? No som pitjors, els humans? Com seria un món sense guerres, amb una medicina que curés totes les malalties i on l'índex de mortaldat caigués en picat en bé de l'espècie humana? La paradoxa no és culpa meva.

Des d’aquest argument, no se m’acudiria donar cap mena de solució al problema; no voldria que més d’un em prengués pel que, us ho juro, no sóc.
.

(*) No sé si el nou diccionari inclou aquesta expressió, però és una paraula tan gràfica que em permeto usar-la sense rubor. No crec que contamini ni més ni menys el planeta que entre tots degradem.

servido por martirossello 2 comentarios compártelo