L'AEROPLÀ DEL RAVAL
.
En l’última notícia apareguda el dia 2 al blog de l’Aeroplà del Raval, el blog de la Tina Vallès, s’insinua que posa punt final a les seva presència regular en aquest mitjà. Després de quasi trenta mesos en actiu, si no em fallen els comptes, ha decidit posar punt final a la seva activitat blocaire.
Dubto que se’n pugui estar. Sota el mateix nom o sota algun altre aeroplà, posaria la mà al foc que tornaran a aparèixer els seus textos i les seves opinions per alguna banda. Ara per ara, a més del blog encara vigent, la Tina Vallès va editar l'any passat un llibre amb una tria dels seus textos preferits. D’aquesta manera, deixava constància impresa i sobre paper de la feina feta fins aleshores. No ho sé. Potser un descans. Sempra va bé descansar una mica.
No és l’únic cas d’un blocaire que amenaça en abandonar l’empresa o ho fa de manera definitiva. Ara recordo un altre blog anomenat “Diari d’una mestra”, un blog força actiu i força interessant que, també, un dia va dir prou. No fa pas gaire que es parlava, després d'una època d'eufòria considerable,d’un cert cansament en molts actius blocaires de la nostra esfera local.
El símptoma, i fins i tot la síndrome, són clars. Fabricar-se un blog personal és tan fàcil que fins i tot jo mateix, i per sorpresa meva, en vaig ser capaç. Amb poc més de mitja hora el tens fet i a punt. Ara, el que és tota una altra història és tenir, i mantenir, la capacitat d’alimentar-lo regularment mentre veus com passen els dies, els mesos i els anys. Això és tota una altra història i, com saben tots els que ho han experimentat, no és tan fàcil com sembla. Mantenir un blog exigeix tossuderia, capacitat i constància. I aquestes qualitats, desenganyem-nos, no s’aprenen en cap llibre d’informàtica.
Estic convençut que un altre aeroplà és a punt d’alçar el vol.
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Tina dijo
Martí, gràcies, i tu continua, eh, que et seguim! De moment descansaré de blog, que no d'escriure, i el temps dirà per on hem de tirar, el temps i les ganes. 40 mesos, portava! Salut!
5 Abril 2007 | 12:31 PM