Vaig veure alguns fragments del programa i les respostes que donava el president les trobava insulses, previsibles i tant en l'estil Zapatero i dels seus imitadors que no em venia de gust mantenir-me fidel al programa. Fins i tot en un moment vaig poder veure el preguntador més famós dels cent ciutadans que s'havien d'adreçar al president, abans que fes la gran i genial pregunta. Tot tan políticament estable i previsible que l'únic moment que ha transcendit ha estat el de la pregunta del preu d'un cafè.
Vuitanta cèntims. Potser sí. No em va semblar una resposta descabellada, però es veu que ho era. Es veu que el preu d'un cafè en un bar no és exactament aquest, però, en tot cas, el president no anava gaire desencaminat. Fa molts anys que no em prenc un cafè en un bar i la primera pregunta que em vaig fer era la de quina era la resposta correcta. Fa anys es va fer un exercici semblant amb el preu d'una barra de pa. No sé qui, tampoc no ho va respondre correctament. Encara fa més anys un individu ben conegut i, pel que sembla, etern, va posar sobre la taula el preu dels seus cigrons. La distància real que hi ha entre el poder i la vida quotidiana. L'abisme que hi ha entre la riquesa del país i la realitat molt menys rica de bona part de la societat.
En molts diaris he vist bromes i comentaris sobre la prengunta principal del debat, però no he vist--potser no m'hi he fixat bé--que responguessin la pregunta principal del debat polític de la nostra actualitat més rabiosa.

Ara ja sí. El Periódico Digital fa aquest comentari:

Prendre's un cafè a la terrassa del Zúrich, a Barcelona, costa 1,60 euros; La Campana, la cafeteria més emblemàtica de Sevilla, el cobra a 1,50, igual que la cafeteria Dani del madrileny barri de Salamanca. Amb 1,20 euros es pot escalfar l'estómac a la majoria de bars de València, Palma i la Corunya, i sortint de les capitals amb un euro n'hi comença a haver prou. Amb 80 cèntims en tindria prou el president en dues de les tres cafeteries de la Universitat de Lleó, on va estudiar; a l'àrea de descans de Guissona hauria pogut repetir (40 cèntims), i fins i tot podria haver invitat tres treballadors de Seat a la recent visita a Martorell (0,25).