A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.CATALANISME CLÀSSIC
..
Fins ara se m’havia escapat. Potser és un terme que fa temps que circula pels ciruits polítics més entesos de la criptografia del nou tripartit o fins i tot circula, sense que me n’hagi assabentat, per algunes pàgines de pagament a internet. Catalanisme clàssic. M’ha sorprès sentir aquesta definició en boca d’un tal Carod Rovira, el dimoni nacionalista estelat preferit pels no-nacionalistes d’un altre nacionalisme radical. Ho ha dit fa poc, pocs minuts abans que el Barça es classifiqués a la comarca del TV-3. En aquest moment estava connectat a la comarca veïna del 33 i feien una entrevista al nostre vicepresident.
Les eleccions democràtiques no canvien el poder; és el poder qui canvia els càrrecs electes. Siguin els que siguin.
Catalanisme clàssic! De pedra. Què significa, això? Que, sense saber-ho, m’estic quedant enrere perquè em vaig fent gran, adult i definitivament vell? Un nou terme mereix una nova definició: què és el catalanisme clàssic? La llengua, la cultura i els frankfurts amb mostassa que ja han acomplert un segle? Possiblement. És una manera de dir que hem de ser tan pragmàtics com per acceptar una nova orientació més pràctica i economicista i no ser tan integristes en temes tan inútils com la llengua i la cultura?
Els temps canvien i fa anys que es parla d’un concepte evident: el catalanisme social. Com si fos un pas més. Seria fantàstic; m’hi apunto jo i tot. La llàstima és que aquest terme serveix d’excusa per maquillar el fracàs d’allò que el mateix Carod anomenava catalanisme clàssic. Una mentida com una altra. Al cap i a la fi, la bandera del catalanisme social també fracassarà, perquè neix de la mateixa impotència. El catalanisme social propugna i vol aconseguiruna dignitat social i real de totes les persones, parlin català o mengin cuscús? Permeteu-me que no m’ho cregui. Els índexs i els tantpercents econòmics no tenen precisament aquesta orientació.
Els problemes socials, mai no resolts pel poder polític democràtic, sembla que ens vulgui fer culpables del frau. Poca cosa més. Catalanisme social? Probablement ni una cosa ni l’altra, ja ho hauríem de saber. Una cara del prisma no n’exclou cap altra. I quan parlem de catalanisme parlem d’una cosa tan concreta que potser coincideix amb el “catalanisme clàssic” de Verdaguer, Maragall, Costa i Llobera, Espriu, Fuster, Martí i Pol o Estellés i que aquest vespre m’ha semblat que començava a passar de moda en boca del nostre vicepresident.
O es diu "clàssic" per dir que, caducat i frustrat, n’hem de renunciar de la mateixa manera que, quan toqui, també renunciarem i desdibuixarem amb un altre substantiu adjectivat aquest nou catalanisme social abans d’assumir-ne el fracàs que ens caracteritza?
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Toni dijo
I jo tinc una altra pregunta: què és la cutura catalana? Si és plural i diversa com argumenten els multiculturalistes, com definiríem la cultura catalana dels que tenen orgasmes en català, reneguen en català, miren regularment TV3, el 33 o el 3/24, s'emocionen quan son l'himne català al Camp Nou, s'emprenya i es torna independentista quan són insultats els que volen negar la realitat social i cultural en català i catalanistasona, compra les edicions de Quadern Crema, ni s'immuta quan juga la selecció espanyola, celebra Sant Esteve o fa cagar el Tió? Cultura catalana "catalana"?
1 Marzo 2007 | 11:56 AM