A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.NOMÉS ÉS QÜESTIÓ DE TEMPS I D'ANAR NUMERANT ELS MORTS I ELS FERITS.
Mira. Ara mateix. Els mateixos símptomes vials de fa pocs dies. Concretament el 7 de febrer, quan va morir en Jaume Batlle. Ara mateix, els cotxes de l'N-II en direcció Mataró ben aturats. Al davant, allà on hi ha llums intermitentsde colors, blau i tardonja, a l'alçada del carrer Joan Prim, una noia estesa enmig de la carretera (afortunadament se la veu viva) i la seva moto, potser una mica més petita que la que tenia l'exalcalde, a terra, al costat de la vorera del costat del tren. A la banda oposada, un frontal d'automòbil que encara no han retirat. Les ambulàncies i tot allò. Res que no coneguem. Res no es fa estrany. El de quasi sempre, menys per qui li toca, que a aquest o a aquesta, la vida li pot canviar definitivament i per sempre.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
