.

.

Ja fa uns quants dies que es parla de la possibilitat de transformar radicalment la vella plaça Nova i construir-hi un pàrquing a sota. Sorprenent. Una gran idea. Com si la plaça Nova fos una plaça de dimensions extraordinàries, sense ni una sola arrel al subsòl i sense cap altre pàrquing en cinc-cents mentres de distància. En fi, una idea extraordinària.

Potser sí que fan falta pàrquings. Com sempre. Més pàrquings, més carreteres, més autopistes perquè les necessitats de la població ho requereixen ((però a qui se li va acudir acumular tanta població en un espai tan reduït? Ningú no havia avisat que per aquest camí no anàvem bé? Som allà mateix de sempre i cal tornar-se a repetir. Ara són els pàrquings, ara és la mobilitat, demà serà l’aigua…)). Potser sí. Calen pàrquings. Però no n'hi ha un a cinquanta metres? No hi ha el parquing de la Sardana?

Posats a soterrar cotxes no es podrien buscar espais suficients a la perfièria, per exemple? El camp de futbol seria una enorme superfície que podria tenir un gran pàrquing soterrani. I la gran superfície de l’escola de la Lió (que, a més, pel que sé, ja se n’havia parlat). I els patis de la Salle? Encara que siguin privats, el seu subsòl podria servir per alguna cosa més que per sostenir els nens quan juguen al pati.

I, posats a plantejar-se polítiques sostenibles, per quan incentivar el gremi del calçat i animar la gent que es traslladi a peu quan ha d’anar del carrer sant Miquel al carrer del Pilar, posem per cas? Si un avantatge té aquest desgraciat poble és que les distàncies són, quasi en tots els casos, curtes i abastables. Quin problema hi en què els pàrquings estiguin a sis-cents metres de la caseta i l’hortet dels vilatans?