El noi s'ha anat emprenyat i m'ho ha volgut comentar, ni que fos per esbravar-se una mica. Quan té la gosadia d'agafar un diari i voler-se informar una mica de com diuen que va el món, sempre acaba tenint una enrabiada o altra. I per la d'avui no calia ni obrir el diari. A la tauleta de la biblioteca, on hi ha habitualment els cinc diaris del dia, hi havia la parada completa i amb totes les seves primeres pàgines a la vista. Hi havia la unanimitat dels grans esdeveniments, la unanimitat de quan n'ha passat una de grossa i tots els diaris coincideixen en la fotografia de la portada i fins i tot de vegades amb el gran titular principal. I l'emprenyada del noi era justament aquesta unanimitat, la gran foto del dia que ocupa bona part de la primera plana de pràcticament tots els diaris. L'Eto'o amb cara d'emprenyat.
Mereix, aquesta notícia, una rellevança i una unanimitat tal? Possiblement en el món que estem vivint, sí; ni que sigui per, cansats de parlar del temps, tenir algun altre tema a comentar a l'ascensor.
En un primer moment he pensat en posar una foto del gran futbolista que ara està emprenyat, però no tinc ganes de caure en el mateix error dels diaris. Ho deixo sense foto, no sigui que aquell noi miri el blog i no em torni a parlar mai més.
12 comentarios
Escribe un comentario
Los comentarios están cerrados
sincerament penso que aquesta notícia que no acabes de concretar, és la notícia de la primera dècada del segle XXI, la baralla verbal, la premsa canallesca, el negoci i la vida divina dels divins s'estabellen en una abraçada meravellosa de dues estrelles que ens assegura un any de felicitat amb una champions assegurada i una lliga ja decidida.
El problema de la terra no és climàtic, ni social, és estrictament futbolístic, de debó!!!! el problema podia haver estat immens i ara, gràcies a una abraçada entre Ronaldinho i Eto'o, inaugurem una fase multiplicadament exitosa per el planeta, per Catalunya, per l'espècia humana i per la vida terrena: el Madrid torna a tenir el problema. Ha estat un ensurt.
El Barça reviu d'un estornut! Una abraçada i un malentès!
Visca el Barça!
semejante intervención me recuerda que vivimos esclavizados por el futbol y que hay mucha tela en la vida de la gente que olvidamos con tonterías, me podría quedar ancha con tres temas más interesantes: el despilfarro autonómico, el cambio climático y la condición humana.
Cèliaaaaa! T'enyorava!!!!!!
espero que tu añoranza responda a un deseo compartido como el que me formulaste el día que me dejaste claro que, pese a discrepar, tenemos un punto en común muy sólido en este apego por la vida y el buen humor. Ya me gustaría, Martí, que los vociferantes fundamentalistas que nos asolan, fueran un pedazo de nobles como lo que se deriva de nuestra relación. Ese saber estar entre tú y yo nos sirve de nexo para evitar polémicas, y bien sabes que el tema de los nacionalismos y de las identidades nos podrá acarrear disgustos. Creo que tú y yo podemos enorgullecernos de compartir cierto espíritu dialogante que nos ayuda a superar dificultades. ¿te imaginas, Martí, que nuestros desencuentros se efectuaran con vehemencia? Juntos podemos mostrar a los demás que las diferencias nos separan al mismo tiempo que nos dotamos de unas reglas de juego para evitar el peligro de una desconsideración mutua. Ya me veo sometida a las invectivas de Paccius, es una lástima.
esteu tocats dels pebrots! no separeu el que és broma i el que va de veritat. Molt elitista la 'pose' i fa mandra entrar en matèria
A la tele el presentador se sentia estafat. Com podia ser que tot allò quedés en no res, en una abraçada?
A mi em va passar just el contrari, deien: "l'Etoo n'ha deixat anar una avui!". Després quan vaig veure l'escena, l'Etoo, voltat de nanos, una mica excitat, però que no acabaves d'entendre ni de què ni de qui parlava, vaig pensar "no n'hi ha per tant".
Ja no entro en el fet que a la gent li interessi realment aquest aquest ti`pus de safareig.
Que no passen coses al món, a Espanya, a Catalunya, que si que són notícia!
És una autèntica vwergonya. He comprat la Vanguardia, i això era la portada.
Si aneu a la meitat del diari, quasi amagat, hi ha una notícia d'un professor d'un poblet de Russia al que li volen ficar 5 anys a la presó per ensenyar als seus alumnes, sense recursos, informàtica amb un programa de microsoft pirata.
Si comparem les notícies, i la importància en que són tractades, el periodisme em fa fàstic.
Molt fàstic.
El periodisme, certament, cada cop (i amb tots els respectes per a aquells que s'hi dediquen) fa més fàstic.
Fa temps vaig decidir, tot i que sense apartar-me dels esdeveniments del món on vivim, no creure'm ni la meitat del que exposen les notícies i de com estan enfocades, és a dir, de manera catastrofista...per difondre la por entre la població...
El que des del meu punt de vista és irrellevant ho enfoquen com a rellevant i catastròfic (en aquest cas, l'emprenyamenta d'un futbolista que guanya més diners que jo que sé...la mort de la germana de la Leti (i no moren milers de nens i nenes per la fam al dia i ningú sembla donar-li la importància que té???), etcètera).
Hi ha infinitat de notícies a exposar perquè el món és ben gran i cada dia passen moltes coses a molts països. I et foten el què els interessa...
Els periodistes i respectius diaris on treballen semblen que tinguin mandra de currar-s'ho...perquè jam diràs tu!
En conclusió: NO ME CREO NÁ!
M'interessa el tercer tema que exposa la Sra Cèlia, el de la condició humana. A veure si es pot explaiar més sobre el tema i iniciem un diàleg sincer que ens sigui profitós a tots plegats . No es preocupi pel Sr Paccius, sé de bona tinta que és una persona dialogant com les que més, i capaç d'expressar-se amb tota lucidesa i respecte. Per la meva part, afegir que el respecte que mostreu pel Sr Martí, al qual us haureu adonat que habitualment anomeno Mestre, és un punt en comú que compartim.
Salutacions.
Aneu fort Jaume. Els altres dos temes de la Cèlia semblaven més mundans i assequibles. El despilfarro autonòmic i el canvi climàtic. Però la condició humana... Aquí cada dia que passa m'atreveixo menys a opinar-ne.
Sobre el despilfarro, que em sembla un tema molt interessant, no entenc perquè el vol limitar a l'autonòmic. A mi m'encanta parlar dels despilfarros en general, dels estatals que son a una altra escala, i dels despilfarros privats, que alguna gent disculpa dient que són privats, però que quan aquests privats gestionen companyies de servei públic llavors ja no són tan privats. I també els despilfarros individuals de cada ciutadà agredit dia a dia per milers de campanyes de marketing.
de eso se trata, de primar la condición humana para olvidar las fronteras que nos separan día tras día. Nacemos, vivimos y morimos, que más da con autonomía o con ideologías. Sin embargo los humanos tienen nexos familiares, de pueblo, de nación y de mundo. la familia, los pueblos de España, el planeta entero, lo humano es lo universal, creo yo.
Celia: vols dir que no abuses de les substàncies lisèrgiques? que sopes bolets prohibits? o és pur "botellón" de llexiu? Ja té raó el Saura: haurien de legalitzar les drogues, es podrien adquirir a les botigues i portarien prospectes indicatius que explicarien quines racions es recomanen per evitar el deliri o la paranòia.