JAUME BATLLE

L'alegria d'existir és tan fràgil com la mateixa existència.
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
« INTEGRAR O DESINTEGRAR | Inicio | DIVENDRES »
7 Febrero 2007

L'alegria d'existir és tan fràgil com la mateixa existència.
El nostre més sincer condol, a tota la gent de Premià.
Els accidents sempre et deixan una sensació extranya. És tirstesa i ràbia barrejades...
Una abraçada.
És un d'aquells moments on cagar-se en Déu ve més de gust.
l'home que sempre reia, increïble.
Osti quina merda!!
Tallem la carretera i el que calgui a qui calgui…
Qui més, qui menys, tot el poble está de dol.
Descansa en pau, Jaume.
Vull afegir-me al sentiment de dolor del poble i expressar el meu condol als familiars i amics. Gràcies Martí per donar-nos l'oportunitat de fer-ho.
era una de las millors persones.sempre el vei riure
Com canvia tot quan una persona somriu, oi? El meu respecte a una persona que va humanitzar la política. Ho sento molt, companys.
« INTEGRAR O DESINTEGRAR | Inicio | DIVENDRES »
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
Toni dijo
Bon detall, Martí. Quina injustícia més gran.
8 Febrero 2007 | 12:17 AM