Les ànimes benpensants volen dur en Fer als tribunals per aquest acudit que fa unes setmanes va sortir a l'Avui. No és demagògia. És l'habitual estupor que m'aclapara davant d'allò que podem anomenar realitat. Com pot ser que un dibuixant com en Fer pugui acabar als tribunals per un acudit com aquest i hàgim de suportar amb enteresa i control dels esfínters les declaracions de molts malalts que surten per la tele? És clar que a primera fila hi posaréim l'Acebes, en Zaplana i tota aquesta colla de delinqüents i mentiders, però la llista és infitament més llarga i sovint va més enllà del PP i fins i tot més enllà de la classe política.
I aparentment, tots som iguals davant la llei. I de vegades sorgeix alguna notícia que fins i tot et fa creure en la justícia. Però massa sovint, aquest instrument que ens hauria de protegir no és més que una amenaça per als més dèbils. Això sí: s'ha de vigilar amb els dibuixats! Són gent perillosa que posa en perill la nostra manera d'entendre la vida i podria ser que amaguessin armes a casa seva o, pitjor encara, una empresa constructora. El mite del que ha de ser políticament correcte no és una broma; qui se surti de l'esquema, ho paga o s'arrisca a represàlies que fins i tot poden ser legals. Som així de lliures!
Per molts anys, Fer i companyia!