A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.L'ÚLTIMA CRÍTICA DEL "SALÓ DE LECTURA" DE BTV
Ara mateix, en el mediàtic i insigne Monegal, parlen amb l’alcalde de Barcelona i un dels priemrs temes ha estat l’últim programa del “Saló de lectura” de BTV. El conductor del programa i l’Hereu d’en Clos (broma fàcil) parlen de coses televisives i en Monegal ha tingut la dignitat de treure el problema del Saló de Lectura quasi al principi. L’essència de la crítica era ben contundent i té una relació directa amb una anunci que fa pocs dies encara passaven a les televisions nacionals (TV3, etc. –suposant que hi hagi un etc.) La presentadora del Saló de Lectura, Marina Espasa, feia una referència directíssima i crítica al mite del que ha acabat sent la ciutat que transforma en suburbs els antics pobles del baix Maresme. I durant els dies de nadal hem pogut veure sovint l’anunci a les nostres pantalles particulars. BARCELONA: LA MILLOR BOTIGA DEL MÓN. Més enllà del problema de BTV, en l’anunci es reivindicava aquesta qualitat comercial de la ciutat i es representava amb un cec acompanyat per una bella dona que li anava comunicant el que ell no podia veure. Alguna cosa així com “A les joieries només hi ha homes i a les ferreteries només hi ha dones”. Però tot d’una la noia diu al cec: “un pare es tira el seu fill...”. Això se li ha de dir a un cec sense que ni s’alteri? Un equívoc, evidentment. I com acaba l’anunci? Sent la campaneta d’una bodega que l'home identifica plenament. “Entrem-hi”, diu el cec. Apologia de l’alcohol? Potser sí. Afortunadament, no he sentit encara cap crítica contra aquesta aposta. Quin seria el perill? Que el cec de l’anunci, quan surti de la bodega, hi vegi doble per culpa del que pugui consumir?
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jtati dijo
Enyoro el saló d'abans amb el Manzano i el seu català mallorquí, accent de mar, accent de llibre. A banda d'alguns informatius i del saló de lectura i d'algun partit de futbol, cada volta soc menys televident, i el saló estimulava la lectura que és el meu paradís nocturn, com la música i la poca llum. Darrerament la tele va de baixa a casa meva, fins i tot disfrutem dels videos i de les pelis sagrades...él temps és or i el tresor és un bon llibre, i un saló, per petit i casilà que sigui, és un saló, de lectura, evidenment...i, si es vol, amb un cigarret, i una copeta, i altres andromines que ajuden a viure. Amen.
11 Enero 2007 | 01:19 PM