Ara mateix, en el mediàtic i insigne Monegal, parlen amb l’alcalde de Barcelona i un dels priemrs temes ha estat l’últim programa del “Saló de lectura” de BTV. El conductor del programa i l’Hereu d’en Clos (broma fàcil) parlen de coses televisives i en Monegal ha tingut la dignitat de treure el problema del Saló de Lectura quasi al principi. L’essència de la crítica era ben contundent i té una relació directa amb una anunci que fa pocs dies encara passaven a les televisions nacionals (TV3, etc. –suposant que hi hagi un etc.) La presentadora del Saló de Lectura, Marina Espasa, feia una referència directíssima i crítica al mite del que ha acabat sent la ciutat que transforma en suburbs els antics pobles del baix Maresme. I durant els dies de nadal hem pogut veure sovint l’anunci a les nostres pantalles particulars. BARCELONA: LA MILLOR BOTIGA DEL MÓN. Més enllà del problema de BTV, en l’anunci es reivindicava aquesta qualitat comercial de la ciutat i es representava amb un cec acompanyat per una bella dona que li anava comunicant el que ell no podia veure. Alguna cosa així com “A les joieries només hi ha homes i a les ferreteries només hi ha dones”. Però tot d’una la noia diu al cec: “un pare es tira el seu fill...”. Això se li ha de dir a un cec sense que ni s’alteri? Un equívoc, evidentment. I com acaba l’anunci? Sent la campaneta d’una bodega que l'home identifica plenament. “Entrem-hi”, diu el cec. Apologia de l’alcohol? Potser sí. Afortunadament, no he sentit encara cap crítica contra aquesta aposta. Quin seria el perill? Que el cec de l’anunci, quan surti de la bodega, hi vegi doble per culpa del que pugui consumir?
8 comentarios
Escribe un comentario
Los comentarios están cerrados
Enyoro el saló d'abans amb el Manzano i el seu català mallorquí, accent de mar, accent de llibre. A banda d'alguns informatius i del saló de lectura i d'algun partit de futbol, cada volta soc menys televident, i el saló estimulava la lectura que és el meu paradís nocturn, com la música i la poca llum. Darrerament la tele va de baixa a casa meva, fins i tot disfrutem dels videos i de les pelis sagrades...él temps és or i el tresor és un bon llibre, i un saló, per petit i casilà que sigui, és un saló, de lectura, evidenment...i, si es vol, amb un cigarret, i una copeta, i altres andromines que ajuden a viure. Amen.
el saló de lectura que desapareix significa que els llibres no serveixen com a materia de la televisió tot i que aquest programa sembla que tenia una mica de prestigi a la primera etapa quan a més del presentador hi havia l'Andujar que ho feia molt bé. jo també prefereixo fer el que diu el d'abans i desconnectar l'aparell i obrir el llibre sota les ulleres.
la tele és una cosa rara com un moble de roure o de plastic que fa ratlles i garabatos
i si la televisió fos un telescopi invertit que projecta llibres hologramàtics al saló de lectura de casa nostra?
a mi se me antoja como un aparato reproductor de drogas audiovisuales que pone dificultades a la percepción de la realidad pero no me atrevería a ir más lejos. Un tema que jode por joder y te deja el tarro ahumando.
jo consumeixo la televisió a estones i així no em fa pupa i puc fer altres cosetes com mirar el cel
Sí, jo també la miro a estonetes i procuro tenir temps per llegir articles de diaris -si són bons també són literaris, oi?- o un trosset d'alta literatura.
Suposo que és qüestió de seleccionar i que et vingui de gust. Jo hi ha canals de la pública que ni els connecto. No m'interessen gens ni mica. A més, trobo que per ser popular no cal projectar imbecilitats. L'únic bo de certs tipus de programes és que ajuden a verificar que el castellà no es deficitari exclusivament a les comunitats bilingües. Crec que el castellà d'alguns concursants o col·laboradoes de T5 o A3 és anorreable. D'altra banda, trobo que tenen una responsabilitat enorme per educar la societat i que estan contradint constantment certs valors bàsic que intentem projectar als centres educatius.
A títol personal, confesso que tinc debilitat pel Ramon Rovira de l'Àgora. Crec que és un exemple de professionalitat i pluralitat, i aplica força dosis d'humor quan el programa comença a carregar pel to dels tertulians. I Porca Misèria m'encanta tot i que no pugui amb el Joel Joan real. Ara, el seu Pere el trobo sensacional. Però per debilitats la dels dimarts a la nit quan quedo sempre a la FOX amb el Dr.House. Oh my Goooooooooooooooooood, what a man! Quan torni a viure sola me'ls hauré de fer gravar, jeje.
la televisió fa estragos