M'agrada la gent que sembla que no hi sigui. Com en Cesc, que avui mateix hem sabut que, ara sí, veritablement haurà deixat de ser a tots els efectes. M'agrada la gent que és capaç de tenir coses per dir, que persisteixen, que treballen en la intimitat i quasi en secret, que saben commoure consciències, que saben rescatar sempre un somriure i que, de tan discrets, sempre sembla que no hi siguin. M'agrada la gent que fa cara de bona persona.
Però, curisoament, com passa tan sovint, la presència pública queda assegurada quan la col·lectivitat, allò que anomenem país, rep aquella notícia que sempre acaba arribant. Aleshores, fins i tot en Cesc surt a la superfície i es transforma en el personatge públic que sempre havia estat. La notícia el transforma en la més digna i discreta imatge d'una persona quasi anònima però sempre present.

En la revista Serra d'Or d'aquest mes va poder fer un exercici que no tots els mortals tenim la possiblitat de fer: havia decidit deixar de fer l'acudit que, mes a mes, havia publicat durant anys en aquesta revista. Amb la mateixa simplicitat que era capaç de moure les muntanyes de lloc es va acomiadar dels seus habituals de la manera més senzilla, neta i clara. Pel que ara sabem, era per sempre.En fi, ens queda, com sempre, la memòria del que va ser aquesta persona i la seva obra, i la seguretat que allò que encara anomenem capacitat crítica col·lectiva s'empobreix i es simplifica una mica més i ens torna a tots molt més uniformes i vulnerables. Ja ho sabíem; el temps passa per tots i el resultat sempre és el mateix. Fins i tot quan s'acosta Nadal.
Em ve de gust rescatar de la memòria aquell programa de TV que, ja fa anys, feia en Puyal i que es deia "La Vida en un Xip". A banda del títol (que trobo una mica lamentable) van ser uns programes fantàstics. En un d'aquests, el protagonista en un premianenc anomenat Perich! Un monument. Quasi al final del programa sortien tres dibuixants que, asseguts davant la seva taula de dibuix, tenien previst homenatjar l'hoematjat. Un d'ells era en Cesc. En Perich no se'n va poder estar i ho va dir sense embuts davant de tothom: "En aquest programa tu hauries hagut de ser el protagonista principal" va dir-li a en Cesc. Ell va quedat una mica sobtat i sorprès. Els cops de cap de timidesa que, com a resposta, va fer de seguida en Cesc, fins i tot em van emocionar.