ELS "SMS" COM A FORMA DE PERVERSIÓ DEL LLENGUATGE

Jesús Tusón ha publicat recentment un petit llibret anomenat “Lletres sobre lletres”, a l’editorial Empúries. El llibre, com no podria ser d’altra manera, és un seguit de reflexions sobre l’escriptura al llarga de la història. Només fullejant-lo una mica vaig descobrir un paràgraf que em va seduir de veritat. Potser sí que de vegades ens alarmem sense motiu. L’exemple que posa sobre la taula és demolidor. Demolidor però també matisable. Abans, els copistes eren els referents de l’escriptura i ben poca gent sabia llegir. En l’actualitat, en la nostra societat, la major part de la població sap, aparentment, llegir i escriure. El que seria discutible fóra la qualitat de l’escriptura d’aquesta gran majoria i la capacitat de comprensió de molta gent que formalment sap llegir. Potser aleshores estaríem parlant d’una altra cosa.
El text en qüestió és el que segueix:

“”Fa molts segles, els venerables copistes medievals, en la pau dels monestirs, escrivien “a” per “amen”, “alla” per “alleluia”, “dcbrs” per “decembris”, o “Xcp” per “Cristus”. I així fins a més de tres-cents abreujaments. I no van destrossar pas l’escriptura; més aviat són valorats i reconeguts avui per la seva feina silenciosa, productiva i primfilada. Una feina que ens ha fet arribar tot de textos conservats amb la màxima cura a les nostres biblioteques; uns llibres que es van escriure i copiar perquè passessin a la posteritat. I si n’acceptem els abreujaments com una cosa natural, ¿per què, doncs, esvalotar-se per uns SMS definitivament efímers?””

En tot cas, potser ens hauríem d'esvalotar per altres coses. No fa gaire temps ja vaig apuntar un exemple força més alarmant sota el títol O SÓC DE LA CEBA O HE PERDUT LA SEMPRE IMPRESCINDIBLE CAPACITAT D’ADAPTACIÓ? però, evidentment, en podríem trobar centenars. O és que la nostra societat ha arribat a ser tan lliure com per assumir que tothom pot escriure com li doni la gana i jo no me n'he assabentat?

servido por martirossello 2 comentarios compártelo