FINAL FELIÇ PER A LA FESTA DELS PIRATES (En tres entregues) III

--Vull que siguis el primer en saber-ho. Les coses, al meu país, sempre han estat molt malament, ja ho saps, però últimament estan empitjorant encara més. Es veu que han trobat una mena de filets negres, com de plastilina, a sota terra. Duien que valen molts diners. Però, a més d’endur-se aquesta pasta de color negre, també s’emporten la fusta, l’or, els diamants i fins i tot l’aigua. Està arribant gent estrangera de tot arreu que, amb armes que mai no havíem vist, ens fan fora de les nostres terres i ens deixen sense res. Em sembla que aquest any m’hauré de quedar definitivament.
--L’Ester estarà contenta—va respondre-li en Martí de seguida.
--No voldria que t’ho prenguessis malament; és un cas de força major. Amb qualsevol raconet de trenta metres quadrats ja faré.
--Aleshores, a partir d’ara et faràs càrrec dels teus fills, suposo—va continuar en Martí.
--Dels meus i també dels teus. He vingut a treballar.
--Està ben clar que quan venies per pocs dies no perdies el temps, precisament—va respondre-li en Martí.
--Si tu has demostrat ser un bon pare per a tots els fills de l’Ester; jo també sabré estar a l’alçada—va dir l’Omar.
En Martí se’l va mirar fixament. Tots dos van quedar en silenci uns segons eterns. Sense dir res, en Martí es va alçar de la seva cadira i va avançar cap a l’Omar. Ell també es va alçar. Aleshores en Martí li va prendre el cap amb les dues mans, prement-li les galtes amb força. Se’l va mirar uns instants cara a cara, a un pam escàs de distància i finalment el va besar als llavis amb emoció continguda. Va ser llavors que l’Omar el va abraçar amb energia, amb ganes que aquell moment no es trenqués.
Quan l’Ester va obrir la porta de la cambra els va trobar abraçats, amb els llavis enganxats i del tot immòbils. Va tornar a tancar la porta discretament i, sense poder evitar-ho, se li va escapar un somriure.
El poble va tornar a murmurar. Era insòlit que en una casa hi hagués dos homes i una dona convivint junts. L’escàndol va arribar a les orelles de Comte de Burriac que, de primer, es va prometre que, davant de tanta immoralitat, penjaria tots els habitants d’aquella casa, nens inclosos. Però una mica més en fred va calcular que l’arribada de l’Omar, un home fort i capaç, els seus ingressos també augmentarien. Va procurar ser prudent i va fer els ulls grossos. El populatxo per si mateix ja resoldria el cas.
Per als veïns, l’escàndol va ser majúscul. Aquella situació era nova i no hi estaven acostumats. Una llar amb dos pares i una sola mare! Què significava, això? Però les coses noves ho deixen de ser amb el pas del temps. Per això, de mica en mica i quasi sense adonar-se’n, molta gent ho va començar a veure fins i tot tolerable. Quan l’Ester va tornar a ser mare, un mes de juliol, l’Omar i en Martí van ser present al naixement del petit Cristòfol. Mentrestant, els seus fills corrien pel carrer. Era festa major i els agradava sentir-se plens de vida ens aquelles màgiques nits de començaments d’estiu. No es perdien ni un sol acte de la festa. Ja tenien edat per poder sortir de nit i, mentre en Martí canviava els bolquers d’en Cristòfol, l’Omar, complagut, veia des del portal de casa seva com la Samira, contenta i lluint el seu vel, participava per primer cop a la Cursa a Pèl.

servido por martirossello sin comentarios compártelo