A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.EL REAL MADRID ÉS MÉS QUE UN CLUB
Em sembla que no ho he somiat. Al Real Madrid, avui o ahir, li han donat un premi, no sé on, cosa gens peculiar i probablement merescuda. Però a l’hora dels beneplàcits li han atorgat, al Real Madrid, un títol que fins ara no tenia qualitat oficial. Potser a partir d’ara ja el tindrà a tots els efectes, perquè el llenguatge és així de pervers. Sí. A partir d’avui mateix el Real Madrid és més que un club. Ens sona, oi? O sigui, que a partir d’avui, aquesta expressió ja no és només pròpia del Barça.
La transició democràtica ha arribat, per fi, al futbol. Per sortir de la dictadura sense massa sang, ara fa trenta anys, es va crear aquell còctel inconcret, líquid i eficaç de l’estat de les autonomeies. No per res, només perquè allò que el País Basc i Catalunya reclamaven com una cosa inqüestionable tingués una sortida plausible. La solució va ser ben senzilla: es va crear l’Estat de les autonomies per tal de desdibuixar convenientment la realitat.
Temps al temps. Només calia que passéssin uns vint-i-cinc anys perquè es parlés de la reforma dels Estatuts d’autonomia (les províncies grosses, per entendre’ns) i ressorgís el terme “nació” com una bandera legal que tingués alguna mena de significat. Fàcil de neutralitzar. Només calia esperar uns mesos perquè el terme “nació” s’escampés com un càncer per Andalusia, per Castella-Lleó, per Múrcia o pel Reino de Valencia.
Funciona. Desdibuixar les reivindicacions funciona. Per això ahir vaig sentir el primer símptoma d’una nova uniformització: allò de “més que un club” ja no és patrimoni només del Barça. El Madrid, el Real, des d’ahir, ha aconseguit una qualificació idèntica. Fàcil. D’aquí quatre dies també ho seran el Sevilla, el Cáceres i el Logroño.
L’estratègia és simple, però sempre funciona. Tal com deia aquell que no sé com se diu, el Real Madrid també és més que un club. I en Manuel Vázquez Montalbán no és aquí per defensar-nos. El temps continua passant, inalterable.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Toni dijo
Estic d'acord que el Real Madrid és més que un club quant a concepete. És a dir, representa moltes coses més enllà del futbol, i en certa mesura, continua sent l'entitat amb més adeptes fora d'Espanya, especialment a l'Amèrica del Sud. L'Amèrica central és més blaugrana.
Un cop reconugut aquest fet, és ben cert que podrien haver-se buscat una altra expressió. Em sembla un calc per poder competir amb el Barça internacionalment i tocar la fibra als espanyolistes d'aquest Estat centralista i esquizofrènic al qual ens fan pertànyer judicial i administrativament. Això confirma la meva teoria: el problema d'Espanya és Madrid. Quan siguem federals, tot pot ser que canviï.
23 Noviembre 2006 | 05:07 PM