Seria una mica insensat posar en qüestió la possibilitat dels veïns per associar-se, reclamar el bé comú i transformar-se en un poder (per dir-ho d'alguna manera) capaç de plantar-se davant del poder polític. Però també és lícit, com en qualsevol cosa a la vida, fer sortir a la superfície les seves contradiccions i les seves possibles incongruències. Ara que, pel que he sentit, hi ha una mica de vidilla en les associacions de Veïns de Premià de Mar, vull recuperar aquest text que vaig penjar el 29 de març d'aquest any amb el títol de "Associacions de veïns de luxe" amb motiu de les reiterades manifestacions que hi van haver contra la famosa narcosala de la Vall d'Hebron, em sembla que era. De vegades, en aquest tipus d'associacions, alguna cosa no quadra. I a Premià tampoc. Sento parlar de moltes i variades associacions de veïns, però, mira per on, les més mudes o inexistents són les dels sectors més depauperats de la població. Sembla una contradicció que les associacions més actives acostument a ser les dels barris més privilegists. És inqüestionable que també hi tenen dret però sembla més aviat contradictori, aquest fenomen.
""Avui a Barcelona hi havia diverses manifestacions—ho sé perquè ho he vist per la tele—de veïns enfadats amb l’ajuntament de la ciutat. Si no vaig malfixat, la Federació d’Associacions de Veïns no els recolzava. Els de la narcosala, paradigma de les activitats més bel•ligerants de l’estil actual de moltes associacions de veïns—també hi eren. També hi havia reivindicacions del traçat de les vies de l’Ave, algun grup del Carmel, i alguna altra cosa més que ara no recordo. Evidentment que la major part de reivindicacions són ben dignes i que els manifestants tenen tot el dret d’expressar les seves reivindicacions. L’obcecació dels de la narcosala és una cas a part. Em costa entendre com tanta perseverança, setmanes i setmanes, no s’aconsegueixi per eradicar la pobresa o frenar el disbarat galopant del preu de la vivenda. La dinàmica de les asociacions de veïns ha variat força al llarg dels anys. Si al principi era un instrument dels barris més degradats per poder viure en un entorn digne (ara, poc o molt, també es reclamen de tant en tant coses semblant) a hores d’ara em sorprèn que, massa sovint, les associacions de veïns més actives i organitzades són de barris que en molts casos podríem considerar relativament privilegiats. Per contra, els barris més precaris no acostumen a tenir una associació de veïns articulada. Quina casualitat. I com han canviat les coses. Ara moltes associacions de veïns semblen tenir un objectiu principal a la seva programació: treure’s de sobre els possibles problemes que l’administració els vulgui posar. Sempre hi ha excuses argumentades per reclamar un jardinet més ample prop de casa. Això sí, sense bancs per seure, no fos cas que es transformessin en un punt de reunió per a gent jove.""