Avui. Exactament avui, quan feia trenta anys justos d'aquell dia històric que tantes espectatives havia creat, em vaig estrenar en el món dels blogs. No em puc queixar. El volum de bestieses i disbarats que he deixat anar només en un any és considerable i em fa estar orgullós de mi. Sí. Fa exactament un any que vaig posar la meva primera notícia en aquest blog. Sense ganes de ser pedant, em vaig estrenar en llengua francesa, com l'avió, que és una llengua que tampoc no domino. De seguida em vaig passar al català més provincià, que és el que em pertoca per la meva condició de ciutadà del món. Un any que, com un avió en el cel, ha passat volant. L'alçada del vol, però, ha estat la pròpia d'un vol gallinaci més aviat precari i discret. Cosa dels avions, en tot cas.
Felicitats!

compte amb els avions de gran tonatge que el MARAGALL aspira a formar part del consell d'administració de la superandrómina titànica eurobus/airbus amb seu a Tolosa de LLenguadoc...
Moltes felicitats per aquest primer aniversari, senyor Martí, Doctor i Mestre d'una colla de nosaltres.
És una de les millors obres que has fet en la teva vida ( a part de publicar). En el meu cas el teu blog em permét dir disbarats, expulsar cabories i fastasmes, i sobretot practicar la demagogia i estalviar-me unes hores de psiquiatra. Només puc estar eternament agraït.
No defalleixis, tira endavant i l'any que ve celebrarem el segon aniversari, i després el tercer, quart, cinquè etc.
Visca el nostre Doctor.
Corroboro plenament les paraules del professor empordanès, especialista en física Guàntica.
Mestre, no defalliu i seguiu emprenyat amb el món, ens fa falta. Per molts anys!
I que duri, que n'hi ha que et llegim en silenci, com deien a l'anunci d'Hemoal. Per molts anys!